Ruta torronaire
Botigues, Equipaments culturals, Productes, Productors, Restaurants, Lleida
Una carta d’uns nobles d’Agramunt, la família Siscar, escrita el 1741 on es parla, entre d’altres, de l’ofici de torronaire és la cita més antiga documentada sobre la tradició de l’elaboració artesana d’aquest dolç a la vila urgellenca. En aquella època, ja hi havia set torronaires, un nombre important, tenint en compte que molts ho feien amb una dedicació parcial, ja que el seu treball principal era l’agricultura o bé d’altres oficis, com ara el de confiter.
Però, el torró d’Agramunt -o de mel com també se l’anomena- és una tradició molt més antiga -d’origen àrab-, però que ha arribat als nostres dies en plena forma. A finals del segle XIX, la seva fama ja era tot un èxit a la Fira de Nadal de Barcelona, on els torronaires d’Agramunt muntaven paradeta, com també ho feien els seus competidors, els torronaires de Xixona. Per diferenciar-se, els d’Agramunt es vestien de pagès endiumenjat i es cobrien el cap els homes amb una barretina musca i les dones amb un mocador de seda blanc.
Queda clar, doncs, que l’Urgell era i és terra de torronaires -i xocolaters, no oblidem!- amb Agramunt com a nucli central de la IGP Torró d’Agramunt. Però, com són els torrons d’Agramunt tradicionals? La seva principal característica és que són rodons, recoberts a banda i banda de pa d’àngel (també anomenat neula, oblea o pa d’hòstia), i contenen avellanes (o ametlles) senceres, sucre (o xarop de glucosa), mel i clara d’ou. La IGP inclou també teules similars al torró fort o d’Alacant. El procés d’elaboració continua sent artesà i amb les receptes antigues, si bé les eines s’han anat adaptant als nostres dies. Actualment, el consell regular de la IGP Torró d’Agramunt reconeix sis fàbriques elaboradores d’aquest dolç, totes al municipi urgellenc.
Si, a més des comprar i tastar el torró més nostrat, vols descobrir-ne la seva història, saber alguns dels secrets de la seva elaboració i menjar-lo en plats elaborats per cuiners de la zona, aquesta és la teva ruta. Et proposem un itinerari que també et permetrà gaudir de la xocolata, sobretot de la xocolata a la pedra, també tradicional de la zona. I, per acabar-ho d’adobar, et donem idees perquè descobreixis l’entorn natural, la cultura i el patrimoni de la comarca de l’Urgell, terra de torrons però també de castells i de bons vins, olis i gastronomia.
10 motius per a visitar aquesta ruta
Open- Conèixer la història del torró i la xocolata d'Agramunt visitant el Museu de la població urgellenca, on també descobriràs els orígens d'aquesta tradició secular, l'evolució de la feina i la trajectòria d'un poble marcada per aquest dolç. Un viatge en el temps en què també podràs saber quins són els secrets de l'elaboració artesana del torró tal com va començar a fabricar-lo la família Vicens. I veuràs una reconstrucció de l'obrador torronaire que la família utilitzava el 1933. L'entrada és gratuïta.
- Assaborir les propostes més creatives de la xocolata i el torró en la gastronomia contemporània que elabora la Zoe, la més jove de la nissaga de Torrons Fèlix. També ofereix tallers i maridatges a mida.
- Descobrir que el torró no només és un ingredients per menjar de postres al Nadal. Per això, pots tastar alguns dels plats que els restaurants del municipi elaboren fent servir torró d'Agramunt.
- Omplir el rebost de cara a les festes de Nadal amb els torrons més tradicionals, però també amb els més originals, ja que les diferents empreses torronaires que trobaràs a Agramunt -com la popular Torrons Vicens, mestres elaboradors des de 1775- n'elaboren de clàssics i també d'autor, amb gustos sorprenents. Deixa't conquistar per la dolçor més festiva.
- Visitar la xocolateria més gran d'Europa, amb una capacitat per a mig miler de persones en 4.000 metres quadrats, repartits en tres plantes. Es tracta del projecte de recuperació de la fàbrica de xocolata Jolonch, la més antiga que encara funciona al continent (des del 1770), que ara pertany al grup empresarial de Torrons Vicens.
- No marxar de la localitat sense haver tastat i comprat la típica xocolata a la pedra considerada una varietat autòctona d´Agramunt, una tradició que arrenca a finals del segle XVIII. Es presenta en rajoles gruixudes, de daus gruixuts i la pots ratllar per prendre-la desfeta o menjar-te-la sencera.
- Aprofitar la visita per fer alguna ruta pels castells de l'Urgell: de Montclar d'Urgell a Guimerà n'hi ha moltíssims! Al mateix Agramunt, pots fer una visita guiada al castell de Montclar d'Urgell, però n'hi ha moltes opcions més, ja que l'Urgell és terra de castells i de pobles medievals que val molt la pena visitar.
- Descansar i veure les possibilitats que ens ofereix la natura i els paisatges de l'Urgell allotjant-te en un establiment de turisme rural, Cal menut a Belianes, que també compta amb un restaurant de cuina tradicional amb plats de xup-xup i producte del territori.
- Tastar alguns dels molts, i bons, vins que s'elaboren a l'Urgell, i a Lleida en general, gràcies a la Ruta dels vins de Lleida (www.rutadelvidelleida.cat), entre els quals s'inclou Analec, el celler que hem inclòs en la nostra proposta. Es tracta d'un petit celler familiar que elabora vins dins la denominació d’origen Costers del Segre i la subzona Vall del Corb.
- Fer turisme cultural, de natura, responsable i també saborós seguint un dels tres itineraris gastronòmics que proposa l'Urgell Turisme (turismeurgell.cat) per descobrir tres zones de la comarca en base a tres conceptes diferents: el torró, el vi i l'oli, i el caràcter urgellenc.
Lectures per anar fent boca:
- ‘El llibre de la mel. Apicultura popular i plantes mel·líferes, Abelles per viure’, de Fra Valentí Serra (Edicions Morera, impulsat per Torrons Vicens)
- ‘El llibre de les neules i dels torrons’, de Josep Vives Molins (autor i editor)
- ‘La sabrosa historia del turrón’, de Francisco Figueras Pacheco (Ed. Renacimiento)
- ‘La fábrica de turrón’, de Valeria Kiselova (Corimbo)
- ‘La pastelería sin secretos: turrones y mazapanes’, de Santiago Pérez García (Montagud)
