És una conserva derivada de la matança del porc que fins fa ben poc es feia només a l'àmbit domèstic i no se'n produïa per vendre.
També dita tupina, aquesta conserva es feia amb llom de porc sencer, costelles de porc, botifarres crues, llard, oli i sal. Primer es deixava reposar uns dies la carn i les costelles, salades, perquè perdessin l’aigua i la sal, mentre es deixaven assecar les botifarres. A continuació, es trossejaven aquestes carns i es posaven en un recipient a confitar, ofegades amb la meitat de llard i la meitat d’oli. Un cop confitada, la carn es posava en un tupí o flascó de vidre de broc ample, i s’hi abocava el suc resultant de la cocció del confitat, que, en refredar-se, formava una pel·lícula protectora que garantia la conservació de la carn durant un llarg període de temps. La carn, tova i melosa, té un gust intens i penetrant. S’acostuma a consumir acompanyat de salsa de tomàquet, samfaina, amanida, verdures o bolets.
Es comercialitza en algunes cansaladeries properes a les zones de producció i alguns restaurants n'ofereixen a les seves cartes.
Es tracta d'un producte amb un valor energètic elevat. És una bona font de proteïnes d'elevada qualitat. També cal destacar el seu elevat contingut en greix. En tractar-se d'una conserva amb sal, no és recomanable en casos d'hipertensió. Dins d'una alimentació variada i equilibrada, es pot consumir ocasionalment.