Truita de riu del Pirineu
Aquest peix ha format part tradicionalment de l'alimentació als Pirineus, on s'aprofitava la seva abundància als torrents que alimentaven el Segre o els Noguera. Avui en dia, la major part d'aquests salmònids prové de piscifactories a causa de la regressió de l'espècie amb la desaparició de part del seu hàbitat, tot i que en els darrers anys s'està fent un important esforç de recuperació.
La varietat de truita autòctona és la truita comuna, Salmo trutta fario, un peix esvelt de color verdós puntejat de roig i negre al qual agrada pondre a la grava de la part neta dels rius. Aquesta espècie va en augment, probablement per la repoblació involuntària que estan duent a terme les piscifactories de les quals s’escapen tot sovint exemplars. Però l’espècie de truita majoritària és la truita arc iris, Oncorhynchus mikiss, que és d’origen americà i fou importada a Europa cap al 1880. Les condicions climàtiques del Pallars aporten a la truita una qualitat superior que la d’altres zones, i la més apreciada és la pescada, la temporada de la qual s’allarga entre els mesos de març i d’agost.
-
Productes de la terra
Peix, marisc i derivats
Calendari de temporada
- GEN
- Feb
- Mar
- Abr
- MAi
- JUN
- JUL
- AGO
- SET
- OCT
- nov
- DEs
Informació complementària
Es comercialitza en fresc en temporada en algunes peixateries dels Pirineus.
Atributs i propietats nutricionals
Tot i no classificar-se dins dels peixos blaus, la truita de riu és una bona font de greixos insaturats omega-3. A més, cal destacar la seva aportació de proteïnes d'elevada qualitat. Pel que fa a minerals, és una bona font de fòsfor, present en ossos i dents, i de potassi, imprescindible per a un bon funcionament del sistema nerviós.
