El Baix Llobregat, una comarca amb profundes arrels agrícoles, té fèrtils hortes en el darrer tram del riu, on el porro ha guanyat presència en els darrers anys.
Els porros –Alium porrum– cultivats al Baix Llobregat presenten un aspecte lluent, i són allargats i amb les fulles d’un verd viu. S’empren diverses varietats d’aquesta hortalissa per obtenir-ne amb les millors qualitats organolèptiques. Afavorit pel clima temperat per la proximitat de la mar, la seva temporada productiva s’allarga durant gran part de l’any, normalment amb mètodes de rotació de cultius. El seu gust suau i dolç el fa molt versàtil a la cuina, ja que es pot incorporar en tota mena de guisats, bullits, sopes o cremes, així com gratinats al forn, com a guarniment…
Es distribueixen arreu del territori, en especial en parades de mercats i fruiteries de l'àrea metropolitana.
Juntament amb l'all i la ceba, el porro és un bulb. Està format majoritàriament per aigua, raó per la qual aporta molt poca energia. És un aliment ric en fibra, que afavoreix la regulació intestinal. Quant a les vitamines, l'àcid fòlic n'és la més abundant, seguida de la vitamina C. Els minerals que conté són el potassi, el magnesi i el ferro, tot i que aquest últim s'absorbeix molt poc.