Aquesta varietat de pèsol es va començar a cultivar al Berguedà i a altres zones de muntanya al segle XVIII, provinent de la Vall de Lord. Es tracta d’una lleguminosa que es cultiva en zones de muntanya, en quantitats molt petites i en descens, ja que és una varietat delicada pel corc, sobretot si es fa al pla.
Provinent de la Vall de Lord, a la cavall entre la comarca del Berguedà i la del Solsonès, el pèsol negre es va començar a cultivar fa més de tres segles. Es tracta d’una lleguminosa produïda en quantitats reduïdes i en zones muntanyoses en descens.
De tonalitats verdoses marrons i violetes, la textura del pèsol negre un cop cuit és fina i de gust dolç, profund i aromàtic. Tot i no haver estat millorada genèticament, compta amb unes característiques singulars de difícil estandardització en processos culinaris. Quan es deixa assecar presenta un temps de conservació elevat, més enllà de la temporada de collita. S’acostuma a cuinar guisat o saltejats amb carn de porc, tot i que també és un producte propici per elaboracions innovadores.
Es pot trobar en algunes botigues o mercats de la comarca.
El pèsol negre, com la resta de llegums, és un aliment que conté principalment hidrats de carboni complexos. A més, aporten una quantitat important de proteïnes que, tot i ser d'un valor biològic inferior, si es combinen amb cereals, s'obté una proteïna d'elevada qualitat. També cal destacar el seu contingut en fibra, que millora el restrenyiment, disminueix el risc de càncer d'origen gastrointestinal i afavoreix la sacietat.