Les primeres notícies precises sobre el pèsol a Llavaneres daten del segle XVII. Francisco Zamora testimonia, en el llibre 'Diario de los viajes y hechos en Cataluña', la presència de pèsols primerencs a la rodalia de Mataró, que es destinen a la comercialització a Barcelona. Les referències a aquesta lleguminosa perduren durant els segles XIX i XX i, fins i tot, gràcies a unes produccions importants, s'exportava a França durant els anys trenta.
Cultivat en terrenys silicis i arenosos, originari del municipi maresmenc de Sant Andreu de Llavaneres, aquesta varietat de pèsol es caracteritza per presentar un sorprenent gust dolç, fet que el fa un producte molt apreciat en la gastronomia.
Sembrat durant el mes d’octubre, la llavor que dóna vida a la planta del pèsol de Llavaneres la produeixen els pagesos del municipi del Maresme. Tot i ser cultivat durant els mesos de fred, les grans dimensions de la pesolera (que pot arribar a fer més de dos metres d’alçada) impedeix que es cultivin en hivernacle. Cap al mes de març comença la collita del producte, que s’allarga durant un o dos mesos.
Els pèsols de Llavaneres es comercialitzen principalment per mitjà de la venda directa i en botigues petites de la vila.
El pèsol, com la resta de llegums, és un aliment que conté principalment hidrats de carboni complexos. A més, aporten una quantitat important de proteïnes que, tot i ser d'un valor biològic inferior, si es combinen amb cereals, s'obté una proteïna d'elevada qualitat. També cal destacar el seu contingut en fibra, que millora el restrenyiment, disminueix el risc de càncer d'origen gastrointestinal i afavoreix la sacietat.