Hortalissa molt arrelada a la vila tarragonina de la Riera de Gaià, la presència de la qual està documentada des del 1840. És un pebrot dolç molt apreciat per la seva presència i qualitat organolèptica.
És un pebrot de grandària similar a la que habitualment correspon al pebrot vermell. És de forma allargada i presenta tres o quatre costats rodons des del cap fins a la base. La seva pell és d’un verd lluent, en la seva fase de maduració menys completa entre els mesos de juny i juliol, o vermell, entre els mesos d’agost i octubre. Té la carn consistent i molsuda, amb una aroma intensa, i resulta molt saborós i dolç al paladar. En tractar-se d’un producte ja molt arrelat a la gastronomia catalana, el pebrot de la Riera és adequat en tota mena de plats: escalivada, coques, amanides, sofregits…
Es troba en verduleries i mercats al voltant de la Riera, així com en alguns punts de venda d'arreu de les comarques tarragonines i de Catalunya.
El pebrot, de la mateixa manera que la resta d'hortalisses, conté principalment aigua, així com hidrats de carboni i fibra. Conté pocs greixos i poca proteïna. És una bona font de fibra ideal per regular el trànsit intestinal. Quant al contingut vitamínic, el pebrot vermell és l'aliment amb més concentració de vitamina C, més del doble que la taronja o el kiwi. A més, el pigment del pebrot és el carotè, component que té propietats antioxidants destacables. També ens aporta vitamina E, folats i, en menor quantitat, vitamines del grup B, com la B6, B3, etc. Dels minerals podem destacar el potassi, important en la transmissió de l'impuls nerviós.