La patata és un conreu tradicional d'aquesta zona de muntanya, que es desenvolupa a gran altitud i proporciona una patata madura, consistent, gens farinosa i de bona cocció.
Al Ripollès, el conreu de patata es remunta fins al final del segle XVIII i començament del XIX, quan es destinava a l’alimentació animal. Durant el segle XIX, amb l’arribada de la varietat bufet, va incorporar-se a la dieta quotidiana de la gent i el seu conreu es va anar estenent, fins al punt que, entre el setembre i el gener del 1898, en van sortir de la comarca 3.000 tones. A mitjan anys 1950, però, la producció de patata al Ripollès va experimentar una forta caiguda, tot quedant relegada al consum familiar i a la venda directa a les cases de pagès. A la primera meitat dels anys 1990, els agricultors locals van intentar reimpulsar el conreu de la patata, que va millorar sense aconseguir assolir, però, el volum d’èpoques anteriors.
Els productors comercialitzen les patates de Camprodon en algunes botigues i mercats del Ripollès. Una part es ven directament als particulars coneixedors d’aquestes patates i a distribuïdors que la comercialitzen fora de la comarca. El consum d'aquest tubercle és quotidià i les formes de consum són les tradicionals: bullides amb verdura, guisades, fregides, amb truita...
Les patates conreades a Camprodon pertanyen, principalment, a la varietat kennebec, una patata amb una forma el·líptica, gruixuda, de carn i pell blanques, que presenta un cicle mitjà de maduració (entre 90 i 120 dies). La sembra, manual, té lloc cap al mes de juny. Al setembre, la patata madura i comença la collita, la qual s'allarga generalment fins a l'octubre. Un cop collides, les patates són dipositades en un magatzem, on es conserven sense cap manipulació específica i hi reposen unes setmanes per tal de millorar la qualitat. Es considera que el fet que sigui conreada a la muntanya, a gran altitud i baixes temperatures, proporciona una patata consistent, gens farinosa i de bona cocció.