Les condicions climàtiques, l'orografia de la Terra Alta i la varietat d'oliva conreada (empeltre) han propiciat l'elaboració d'uns olis d'oliva verge de gran qualitat, els quals han assolit el reconeixement com a Denominació d'Origen Protegida (DOP).
L’oli de Terra Alta és un oli verge de qualitat extra obtingut del fruit de l’Olea europaea, de la varietat Empeltre , amb una petita participació d’altres varietats com són l’Arbequina, la Morruda i la Farga. Es tracta d’uns olis límpids, transparents, sense vels ni turbidesa, d’un color groguenc amb matisos, amb intensitats entre lleugera i mitjana, dolcencs, lleugerament amargs i picants, amb una certa astringència i unes connotacions aromàtiques que recorden a l’ametlla i la nou verda. L’oli obtingut a partir dels fruits primerencs és de gust afruitat, mentre que l’elaborat amb fruits més madurs és més dolç. Les propietats d’aquest oli depenen en bona mesura de les condicions climàtiques i orogràfiques del territori, que a causa de l’altitud, les barreres muntanyoses formades per les serres de Pàndols, Cavalls i els Ports de Beseit i dels vents humits i persistents, generen un microclima que actua molt positivament en la producció de l’olivera. La collita del fruit comença a mitjan novembre i s’allarga fins a final de gener. Per a l’elaboració, fruit comença a mitjan novembre i s’allarga fins a final de gener. Per a l’elaboració, l’oliva es cull directament de l’arbre, per munyiment o vibració de les branques, amb un temps transcorregut entre la collita i la mòlta de com a màxim 48 hores. Els procediments emprats són mecànics o físics, pràcticament en fred i en condicions que no produeixen alteracions de l’oli i en preserven les propietats. Presenta una acidesa màxima de 0,5 º i un índex de peròxids màxim de 18. La superfície de conreu de l’olivera és actualment de gairebé 10000 ha (aproximadament el 30 % de la superfície de conreu de la comarca) i la producció d’oli supera les 300 tones. Un 90 % de la producció és de secà, mentre que un 10 % és de regadiu.
La presència de l’oli a la Terra Alta es remunta fins a temps molt antics, i tot al llarg dels segles ha estat un dels conreus principals de les poblacions de la comarca i de la resta de Catalunya. No serà, però, fins a l’època moderna que aquest conreu esdevindrà la producció més important de la Terra Alta. Es calcula que al municipi de Batea, cap al 1787, s’havien produït fins a 350 000 l d’oli, mentre que Pascual Madoz documentava el 1847 que l’oli ocupava el principal espai de conreu, molt per sobre del produït actualment. Ja al 1900, els oliverars ocupaven gairebé el 28 % de la superfície de conreu, i Batea, la Fatarella i Horta de Sant Joan n’eren els principals productors. Més endavant, cap a mitjan segle XX, l’oli de la Terra Alta passarà per les mateixes dificultats que la resta de zones productores catalanes --per la crisi del sector i la competència d’altres greixos d’origen vegetal--, fins que la incorporació a la Unió Europea (1986) va comportar l’aportació d’un seguit d’ajuts al sector i una revaloració de la producció d’oli de qualitat, que va acabar derivant en l’atorgament d’una Denominació d’Origen Protegida (DOP) a l’oli d’aquesta comarca.
Tot el procés, des de la producció fins a l’etiquetatge, es fa a la zona de producció. Una bona part de la producció s’orienta cap al mercat català, mentre que una altra part va a l’exterior. És per això que aquest oli es pot trobar arreu del Principat, tot i que la seva presència és més intensa als establiments situats a la Terra Alta i la resta de comarques de les Terres de l’Ebre, així com també als punts de venda de productes locals, adreçats als turistes. La valoració d’aquest oli, igual com passa amb la resta de denominacions, ha experimentat un increment considerable els darrers anys, gràcies a la difusió de les propietats dietètiques dels olis d’oliva, de les propietats organolèptiques dels olis d’oliva verges i de l’augment de l’interès pel coneixement de les diferències entre els olis en funció del seu origen.