L'oli de l'Empordà és un oli de qualitat basat en varietat autòctones de la zona, amb una llarga tradició, que presenta uns trets diferencials respecte el d'altres zones productores..
La zona de producció actual de l’olivera a l’Empordà ocupa principalment els vessants de la serra de l’Albera i de rodes fins al cap de Creus, part dels terraprims de l’Alt i el Baix Empordà i, a la plana, una part dels terrenys de secà, i voreja molts camps de cereals. S’hi conreen diverses varietats autòctones d’olives, entre les quals dominen l’Argudell i el Curivell. L’oli obtingut és afruitat, aromàtic i amb tendència a dolcejar a la maduresa, amb un punt de picor al final. Les seves especificitats va despertar l’interès entre els productors per tal d’obtenir una Denominació d’Origen Protegida (DOP). La producció d’olives es troba influenciada per la Tramuntana, la força de la qual obliga sovint a collir-les quan encara són verdes, cap al principi de l’hivern. La collita es fa de manera artesana i, un cop feta, les olives es traslladen al trull, on s’obté l’oli per procediments mecànics en condicions que n’eviten alteracions i en preserven les propietats.
La producció de l’oli a l’Empordà es remunta a l’Antiguitat clàssica, quan Empúries era un port comercial, primer grec i després romà. El conreu de l’olivera perdurà al llarg dels segles i es generalitzà a tot el territori durant el segle XVIII. A mitjan segle XX, però, la crisi del sector i les gelades del 1956 van propiciar la substitució progressiva de l’olivera per altres conreus, i avui dia les oliveres només ocupen una part d’aquell espai.
La producció i comercialització d’aquest oli resta en mans de trulls ubicats a de la zona. La seva qualitat n’aconsella el consum en cru, amb pa amb tomàquet o en amanides, però també és molt apte per a tota mena de plats cuinats.