Especialitat dolça típica de les comarques pirinenques i que es feia per aprofitar les restes de la producció de mel fixades a les bresques.
L’elaboració del mostillo de mel s’ha simplificat i ja no es fan servir les restes de les bresques sinó mel o melosa. La mel es barreja amb aigua i es fa bullir una estona, sense deixar de remenar. Uns minuts abans d’acabar la cocció, quan la mescla pren una textura cremosa, s’hi afegeixen les nous i la farina; finalment, es deixa refredar en motllos. En resulta un dolç de textura pastosa i forta que s’acostuma a prendre per postres, tallat a tires. En ser un aliment calòric i que es desfà amb la calor, s’acostuma a consumir durant els mesos freds.
Es ven en algunes pastisseries de les comarques pirenenques, i sobretot es troba als restaurants de la zona.
Es tracta d'un producte molt energètic. El seu component principal són els hidrats de carboni, tant simples com complexos. La mel és una bona font de potassi, important per a una bona transmissió de l'impuls nerviós. A més, les nous, com la resta de fruita seca, són una bona font de greixos insaturats, que ajuden a controlar els nivells de colesterol. Dins d'una alimentació variada i equilibrada, es pot incloure de tant en tant.