La melmelada de gerdons és una de les melmelades tradicionals fetes a l'Alta Ribargorça.
La melmelada de gerds és espessa i d’un color vermell intens, to que pot variar una mica. La textura és gelatinosa a causa de l’abundor de pectina que porta la llavor del gerd. El xordons s’han de collir, ben madurs, al matí, i la melmelada s’ha de fer de seguida per tal d’evitar que la fruita fermenti. Els gerds es posaran en una gran cassola on hauran de bullir durant unes hores. La pasta resultant es deixa refredar una mica, es tritura bé i es passa per un colador per filtrar les llavors. Per acabar, s’hi afegeix sucre i llimona.
El testimoni de la gent gran de la comarca fa referència a la recollida de gerds silvestres per fer-ne melmelades, uns gerds que en aquesta zona eren ben petits. Atès que poques cases disposaven de grans quantitats de sucre, de melmelada no se’n feia massa i era per a consum propi. Igual com la de gerds, també són tradicionals les melmelades casolanes de móres, prunes, naions, de flors de xicoia i de tomàquet verd. Avui dia, alguns productors artesans les comercialitzen i, en el cas dels gerds, empren unes varietats, introduïdes a la comarca fa uns deu anys, que manifesten una bona adaptació al medi.
La melmelada de gerdons es distribueix i comercialitza principalment en petits establiments de la zona. És aconsellable menjar-se-la amb iogurt o formatge fresc. També és ideal per fer pastissos –també la de grosella, perquè té un punt d'àcid– tant per farcir com per posar per capes. És bona per esmorzar, amb pa i mantega i per fer-ne batuts, gelats i, especialment, sorbets i mousses. Els principals compradors són la gent de la comarca que valora aquestes tradicionals melmelades, mentre que la gent de fora la sol comprar de record.