Molt apreciat a les Terres de l'Ebre, aquest llagostí és un ingredient habitual a les receptes de cuina de la zona.
Aquest llagostí pertany a l’espècie Penaeus kerathurus. Té els ulls negres i consistents, musculatura robusta i cuirassa exterior brillant, sense taques negres. Viu en aigües molt poc profundes, especialment a les desembocadures dels rius, fet que fa que es concentri una població important d’aquest crustaci a prop de la desembocadura de l’Ebre. És d’hàbits nocturns i passa la major part del dia enterrat a la sorra. Es pesca amb tremalls i nanses, però també amb la tècnica de l’arrossegament. La seva millor època per al consum és entre maig i agost, moment en què es produeix el seu període de reproducció.
Es comercialitza a les peixateries de les Terres de l'Ebre, fresc, refrigerat, congelat o cuit.
Els llagostins, i el marisc en general, són una bona font de proteïnes d'elevat valor biològic, però més difícils de digerir que altres aliments proteics. El seu contingut en greix és baix, al voltant d'un 1%, i és principalment insaturat. Tenen un contingut de colesterol destacable, tot i que el greix insaturat fa que no se n'absorbeixi tant. Les persones amb gota han de tenir precaució amb aquest tipus d'aliments, ja que contenen una quantitat elevada de purines que augmenten la concentració d'àcid úric. També són una bona font de minerals i vitamines.