La tradició de recol·lectar herbes aromàtiques i remeieres als Pirineus arrenca de les trementinaires, dones que es dedicaven a aquesta activitat durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, i que encara avui perviu en forma de negocis familiars.
Ginebrons, camamilla, romaní, sajolida, te de roca, espígol, corona de rei, orenga, valeriana… són herbes que es recol·lecten durant la primavera, l’estiu i principis de tardor. Un cop classificades i netes, s’assequen en un lloc fosc i sec o, si s’escau, se’n preparen ungüents i olis, sobretot en el cas de les herbes remeieres. Les herbes per a infusions es presenten en bossetes i les destinades a la cuina, en pots de vidre.
Es comercialitzen als herbolaris d'arreu de Catalunya.
Les herbes aromàtiques s'utilitzen tant per les seves qualitats gastronòmiques com pels efectes beneficiosos que poden aportar a l'organisme. Tenen una gran varietat de propietats, segons l'herba que escollim: faciliten la digestió, eviten o redueixen els gasos gastrointestinals, eviten el creixement de microorganismes, faciliten l'eliminació de l'excés de líquids...