La producció de formatges artesans al Pirineu i Prepirineu es va potenciar als anys 80, i actualment és una activitat d'artesania alimentària consolidada.
Els tipus de formatges adscrits a aquesta certificació de qualitat són el fresc (salat o sense sal) i el formatge madurat de pasta premsada no cuita (amb o sense intervenció mecànica). En el cas dels formatges frescos, el procés inclou la pasteurització de la llet, inoculació opcional de ferments làctics, coagulació amb quall animal, emmotllament i escorriment. Pel que fa als madurats, la llet es pasteuritza, es produeix una fermentació i coagulació amb quall animal, la separació del xerigot i rentada de la pasta, l’emmotllament i premsatge, el salament en salmorra, escorriment i orejada; el darrer pas és la maduració (tendre, de 3 a 6 setmanes; semiadobat, de 6 a 12 setmanes; adobat, superior a 12 setmanes). En ambdós casos, es poden emprar llet de vaca pasteuritzada, quall animal, ferments làctics, sal i llet en pols (només en els formatges frescos, i amb un màxim del 2%).
Els formatges amb marca Q es comercialitzen, amb la corresponent identificació, per peces senceres en formatgeries d'arreu de Catalunya, on també es venen a talls.
El formatge té, de forma concentrada, la major part de nutrients de la llet. Els seus components principals són les proteïnes i els greixos. En destaca l'elevada quantitat de calci, important per a una correcta formació d'ossos i dents, que pot arribar a ser 10 vegades superior a la de la llet. També és una bona font de fòsfor, que forma part de l'ADN, i zinc, que intervé en el funcionament del gust i de l'olfacte. Aporta una gran quantitat de vitamina A, necessària per al bon funcionament del sistema nerviós, i D, que actua a l'intestí afavorint l'absorció de calci.