És la farina de blat de moro, cereal conreat tradicionalment a la Garrotxa, i que abans s'associava a èpoques de fam. En els darrers temps, s'ha recuperat el farro com a cultiu distintiu gràcies a les seves qualitats dietètiques i gastronòmiques.
Les varietats que es fan servir per elaborar el farro són el blat de moro blanc, de gust més fi; el blat de moro del queixal i el blat de moro de la creu. Però la més habitual, per la seva productivitat, és la de blat de moro groc. El cereal se sembra entre els mesos de maig i juliol i es cull entre el setembre i l’octubre. Un cop separat el gra, es mol fins a convertir-lo en una sèmola i es passa per un sedàs fi. Finalment, es torra i s’envasa. S’acostuma a consumir en forma de sopa o de farinetes, la preparació més popular del farro.
Es comercialitza envasada als forns i fleques de la Garrotxa, i també en algunes botigues de productes dietètics, així com en algun mercat i fira de la comarca.
El farro és un producte que principalment aporta hidrats de carboni, sobretot en forma de midó. També aporta una petita quantitat de proteïnes. Es tracta, per tant, d'una bona font d'energia. El procés de molta, però, fa que es perdin la majoria de vitamines, minerals i fibra que conté el gra de blat de moro original.