El fajol és la planta 'Fagopyrum esculentum', tot i que agropecuàriament i gastronòmicament se li dona un tractament de cereal. A les cases de pagès de la Garrotxa i del Pla de l'Estany, se n'acostumava a fer farina i estava molt lligat a les èpoques de carestia i a l'hivern.
És una planta de 30 a 80 cm d’alçada amb fulles amb forma de sageta i flors hermafrodites blanques o rosades disposades en un raïm curt. El gra té una forma piramidal, de color gris negrós, de 2 a 3 mm de llargada i amb una textura farinosa. Se’n fan dues varietats, anomenades pota de gall i arracada. Se sembra durant el mes de juliol, comença la collita a l’octubre i es conserva bé durant els mesos d’hivern.
Amb proteïnes d’elevat valor biològic, tradicionalment aquesta planta es feia servir de pinso per als animals i, en èpoques de fam, se’n feia pa. A partir dels anys 1980, però, va començar a adquirir prestigi, sobretot per la qualitat de la seva farina. Només es cultiva a la Garrotxa i al Pla de l’Estany, afavorida per la riquesa mineral del sòl volcànic i una pluviometria abundant.
Es comercialitza en cru als forns de pa i a les botigues de queviures de les comarques on es produeix. En forma de farina, també es distribueix a botigues especialitzades en productes dietètics i vegetarians. També es troba en forma de farinetes, conservades en aigua i sal.
El fajol és un gra ric en hidrats de carboni que no conté gluten. Tot i ser un aliment d'origen vegetal, és una bona font de proteïnes de gran biodisponibilitat, riques en aminoàcids essencials. Pel que fa als minerals, destaca pel seu contingut en magnesi, zinc, fòsfor i potassi.