La popularització d'aquesta coca, documentada a finals del segle XVIII, es deu al fet que es comercialitzava a peu de carretera i els viatgers amb destinació a Barcelona o Tarragona l'adquirien per portar-la a la seva destinació.
Coca fornejada, allargada i de consistència tova, feta amb una pasta adobada a la qual s’afegeixen comí i matafaluga. Té unes dimensions de 30-40 cm de llarg i 1 cm de gruix i en la seva elaboració intervenen: farina, ous, sucre i mantega. La producció actual és força reduïda, ja que només alguns forns de Vilafranca en mantenen la tradició. S’acostuma a prendre per esmorzar o berenar, sucada a la llet o a la xocolata desfeta, així com amb vi ranci, moscatell o altres licors.
Es pot trobar en algunes fleques i pastisseries de Vilafranca del Penedès, en especial els dissabtes, coincidint amb el dia de mercat de la població.
Aquest tipus de coca aporta una gran quantitat d'energia, sobretot hidrats de carboni. La farina conté hidrats de carboni complexos, mentre que el sucre aporta hidrats de carboni simples. Els ous aporten proteïnes d'elevat valor biològic i greixos, que també aporta la mantega.