Fruita dolça selecta, de maduració precoç, amb una important presència a les zones de conreu de la comarca, concretament prop de 500 hectàrees cultivades. Durant la dècada del 1960 i amb la modernització de l'agricultura, es van desenvolupar grans plantacions de cirerers, anteriorment associades a la fructicultura de subsistència, i es va convertir en un conreu molt dinàmic a la zona.
Es tracta d’unes cireres primerenques, especialment les de la varietat burlat, que és la més cultivada a la zona. Tenen una forma arrodonida, pinyol petit, i la polpa d’una consistència tova i poc resistent.
Es comercialitza en fresc a les fruiteries de la comarca i formant part de la coca de cireres, a les pastisseries i forns.
Aquesta fruita estiuenca presenta centenars de varietats diferents. És rica en fructosa i aporta quantitats significatives de fibra que ajuden el trànsit intestinal. El que realment en destaca són els polifenols, excel·lents antioxidants, i els nivells de potassi, mineral necessari per a la transmissió de l'impuls nerviós, per a l'activitat muscular i per regular l'aigua dins i fora de les cèl·lules del nostre organisme. Hi ha presents en petites proporcions vitamina C, que té un paper important en la síntesi de col·lagen i en la funció immune, a més d'actuar com a antioxidant, i la provitamina A o carotè, que un cop sintetitzada dins el nostre cos es transforma en vitamina A, necessària per al bon estat de la retina i la pell (tant interna com externa).