Carxofa del Prat
La carxofa del Prat, amb gairebé 100 anys d'història, és la reina dels cultius del Delta central i assoleix un sabor de gran qualitat. Per tot això, actualment s'està treballant en l'obtenció del distintiu europeu de qualitat d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
El clima suau, amb l’acció del vent que baixa pel riu Llobregat, combinat amb les brises marines fan que la Carxofa Prat, cultivada al Parc Agrari del Baix Llobregat, presenti unes característiques immillorables: Fresca, intensa, gustosa, suau i poc aspre al paladar.
Reina dels cultius del delta central del Llobregat, el cultiu de la carxofa Prat també ve afavorit per un terreny d’origen al·luvial, lleugerament salí, profund i fèrtil. Les propietats característiques de la carxofa Prat vénen acompanyades de l’alt valor nutricional d’aquest producte. Destaca per ser rica en hidrats de carboni, en forma d’inulina i fibra, i també és una de les verdures amb major contingut de magnesi, fòsfor i calci. A més, la carxofa Prat també destaca per la seva riquesa en fenols i polifenols.
-
Producte Singular - Xarxa de Productes de la Terra - Diputació de Barcelona
-
Productes de la terra
Verdures, hortalisses i bolets
Calendari de temporada
- GEN
- Feb
- Mar
- Abr
- MAi
- JUN
- JUL
- AGO
- SET
- OCT
- nov
- DEs
Informació complementària
Els inicis de la carxofa a Europa daten de l’Edat Mitjana, quan els àrabs en van estendre el cultiu. Al delta del Llobregat, el cultiu de carxofa apareix documentat per primera vegada al segle XVI. La carxofa ofereix la màxima qualitat quan es consumeix poques hores després d'haver estat collida. És per això que la carxofa del Prat es comercialitza seguint les determinacions del distintiu "Producte Fresc del Parc Agrari", que garanteix un temps i una distància mínims entre la collita i el seu trasllat fins al consumidor. La proximitat i la frescor són la garantia d'un producte que manté totes les seves propietats organolèptiques i nutritives.
Atributs i propietats nutricionals
La seva proporció de proteïnes i hidrats de carboni és molt significativa en comparació amb la resta de verdures. Els minerals que en destaquen són el calci, sobretot el fòsfor i el ferro, així com les vitamines A, C i del grup B. És de gran eficàcia contra les afeccions hepàtiques, ja que constitueix un veritable protector del fetge, molt recomanable en cas d'hepatitis (A i B), cirrosi, degeneració greixosa del fetge causada per l'alcohol, hepatitis alcohòlica, intoxicació per medicaments i sempre que es desitgin potenciar les funcions desintoxicants del fetge.
