La seva producció va augmentar al Delta durant la segona meitat del segle passat com a cultiu alternatiu a altres espècies d'hortalisses. La introducció dels canals de regadiu i la seva adaptabilitat als sòls salins en van afavorir el seu conreu.
La varietat més cultivada és la blanca de Tudela, molt tendra i gustosa. El conreu d’aquestes carxofes es concentra sobretot a les poblacions de l’Aldea i Amposta.
Actualment, la carxofa s’ha fet present en els hàbits culinaris catalans i pren nombroses formes gastronòmiques: a la brasa, arrebossada, fregida, farcida, acompanyant guisats i tota mena de verdures.
Es comercialitza en botigues de fruita i verdura de la zona.
La seva proporció de proteïnes i hidrats de carboni és molt significativa en comparació amb la resta de verdures. Els minerals que en destaquen són el calci, sobretot el fòsfor i el ferro, així com les vitamines A, C i del grup B. Són de gran eficàcia contra les afeccions hepàtiques, ja que constitueixen un veritable protector del fetge, molt recomanable en cas d'hepatitis (A i B), cirrosi, degeneració greixosa del fetge causada per l'alcohol, hepatitis alcohòlica, intoxicació per medicaments i sempre que es desitgin potenciar les funcions desintoxicants del fetge.