El fet que es consumeixi tradicionalment en un àpat comunitari com és la calçotada ha fet d'aquesta ceba un producte molt arrelat a les tradicions festives catalanes i protagonista d'un acte social en si mateix. La producció de calçots es concentra sobretot a les comarques tarragonines i el seu consum en temporada, de novembre a abril, ha esdevingut un acte gastronòmic de promoció turística de la zona.
Els calçots reben aquesta denominació a causa del seu mètode de conreu: es tracta de brots de ceba blanca replantats i coberts periòdicament amb terra, a mesura que la tija va creixent, ‘calçant-la’. El resultat, un cop arrencat, és un brot desenvolupat d’entre 15 i 25 cm, blanc, tendre i llarguerut, de sabor dolç i intens. Els calçots que estan protegits per la IGP són les cebes procedents de la varietat de ceba blanca gran tardana.
Els calçots es preparen tallant les barbes i les cues i posant-los en una graella damunt del foc, fins que queden negres. S’acaben de coure embolicats amb paper i es mengen tot sucant-los en una salsa semblant al romesco.
Es comercialitza en feixos de 25 i 50 unitats lligades amb una cinta identificativa proveïda d'una etiqueta numerada, aprovada pel Consell. A l'etiqueta figuraran, a més de les mencions que exigeix la legislació vigent, el nom 'Calçot de Valls. Indicació Geogràfica Protegida' i el logotip de la Indicació. Es ven en fruiteries i verduleries, sobretot de la zona de producció, en temporada.
Nutricionalment, un calçot és molt semblant a la ceba blanca, una hortalissa del grup dels bulbs. Presenta un alt contingut en aigua i, per tant, proporciona poca energia. La ceba, de la mateixa manera que l'all, té propietats terapèutiques, com ara depurar l'aparell digestiu, destruir les pedres renals, actuar com a antisèptic, combatre l'arterioesclerosi i la hipertensió, prevenir certs tipus de càncer... A més, és una font d'antioxidants gràcies als flavonoides i als compostos sulfurats que conté.