També conegut amb el nom de 'caragirat', aquest bunyol és una varietat dels que s'acostumen a menjar tradicionalment durant el període de Quaresma i Setmana Santa. La seva denominació 'de vent' es deu a la seva massa especialment flonja, com si quedés buit per dins.
Els bunyols de vent s’elaboren amb una massa feta amb llet, mantega, farina, sucre, suc de llimona i ou. En el moment final del procés de preparació, un cop s’han modelat i es fregeixen en oli, els bunyols es mouen a l’interior de la paella i sembla que facin la volta tots sols, d’aquí la denominació de caragirats. Al final de tot, s’escampa sucre de llustre per damunt dels bunyols.
Amb aquesta mateixa preparació es poden fer “bunyols farcits”, omplint-los de nata, crema o trufa. S’acostumen a prendre per postres, acompanyant el cafè o una mica de vi dolç, o també per esmorzar o berenar.
Es comercialitzen, durant tot l'any, en pastisseries i fleques de tot Catalunya.
El bunyol de vent és una font d’energia important. Conté una quantitat important de greix, procedent de la llet, la mantega i els ous; proteïnes de molt alta qualitat, procedents també de la llet i els ous; i hidrats de carboni, tant complexos (de la farina) com senzills (del sucre). El seu contingut en vitamines no és gaire destacable, ja que els processos de cocció en destrueixen la major part.