Era molt apreciat perquè, en ser la llengua de porc l'ingredient diferencial, només se'n podia fer una peça per cada exemplar de porc sacrificat. Per això només s'encetava en celebracions i es reservava per a les dates assenyalades.
Per elaborar aquesta modalitat de bull, s’escalda la llengua, s’obre pel mig i es condimenta amb sal i pebre. Tot seguit, sobre un tros de tel de sagí, es posen unes tires de filet de porc, de ventresca i, de vegades, carn magra picada, i s’hi torna a afegir sal i pebre. Per acabar l’elaboració, es lliga, es cus i es cou. També se sol fer bull de llengua negre, afegint-hi sang i una proporció de cotnes.
Es ven en algunes xarcuteries de Catalunya, especialment a les situades al Pirineu i a la Catalunya Central, properes a les zones d'elaboració. S'acostuma a vendre a talls, en tractar-se de peces grans.
Elaborat a base de carn, greix i menuts del porc, és un aliment molt energètic, ric en proteïnes d'alt valor biològic i vitamines del grup B. També se'n destaca un contingut important de ferro. Dins d'una alimentació variada i equilibrada, el seu consum ocasional és totalment aconsellat.