IGP Brandy del Penedès

El Brandy del Penedès, per la seva riquesa aromàtica i la finor del seu buquet, és un producte idoni per a qualsevol hora del dia

El brandy del Penedès és una beguda espirituosa de color ambre a topazi amb reflexos d’or vell obtingut a partir d’aiguardents de vi que s’envelleix en botes de fusta de roure. Presenta un aroma intens i càlid, on es poden trobar tocs de fruits secs, amb un buquet molt viu, així com notes d’espècies com la canyella, la vainilla i la nou moscada. En el paladar és ric en tanins, evolucionant cap a un final en boca persistent en què es poden manifestar els matisos aromàtics del roure com per exemple records a caramel, ametlla torrada, vainilla, torrefactes. És sec, fruit del seu baix contingut en sucres. La destil·lació permet separar els alcohols, els èsters, els aldehids i els elements volàtils de l’aigua i dels residus sòlids del vi. En el cas del Brandy del Penedès, s’utilitza tan la destil·lació continua com la discontínua, sent la discontínua la destil·lació tradicionalment més utilitzada. La discontínua consisteix en una doble destil·lació en alambins de coure que permet obtenir un líquid incolor i molt aromàtic. Posteriorment s’envelleix en botes de fusta de roure durant un període mínim de 6 mesos que pot allargar-se diversos anys. L’envelliment pot ser tant estàtic com dinàmic però sempre finalitza en recipients de roure de màxim 500 litres, fet que permet un major contacte amb la fusta que aporta els matisos aromàtics.

IGP
Productes de la terra

Begudes (vi, cava, licors, cerveses)

Territori

Distintius

Gastroteca

Calendari de temporada

Informació complementària

Els primers assaigs de destil·lació de brandis a Catalunya daten del segle XV i van ser obra d’Arnau de Vilanova. En aquella època s’elaboraven varietats blanques, més àcides i seques, destil·lades en alambins de coure, que, durant una llarga temporada, seguien un procés d’envelliment en botes de roure. El desenvolupament en la destil·lació de brandis va produir-se al segle XVIII. Al segle XIX va estendre’s la comercialització de vins blancs, negres, caves i brandis, però les marques catalanes d’aiguardent no desenvoluparien una elaboració comercial fins a després de la Guerra Civil (1936-1939).