El blat escairat és un producte típic del Berguedà i de la Catalunya interior, tot i que el seu conreu és minso històricament, si el comparem amb el del blat de moro escairat.
Aquest cereal té els mateixos usos que el blat de moro escairat, més popular. Els plats on els cereals són utilitzats pelats o trencats han estat habituals arreu del Mediterrani. El procés de treure la cutícula del cereal s’anomena escairar i es fa en uns molins especials anomenats escairadors. Amb la introducció del seu conreu per part dels àrabs, l’arròs va substituir el blat com a cereal no molt. Però a la Catalunya interior, on la producció d’arròs era impossible i el comerç escàs per la mala comunicació endèmica, el blat pelat ha continuat formant part de la dieta dels menys afavorits fins fa ben poc. Ara, ja per gust, al Berguedà se’n continua menjant. Es tracta d’un gra petit i allargat, de pocs mil·limetres de diàmetre, i torrat. Un cop torrat, es conserva en cambres refrigerades, que en garanteixen el consum durant tot l’any.
Es distribueix en algunes botigues de la comarca i en alguns establiments de dietètica d'arreu de Catalunya.
Com la majoria de cereals, destaca per la quantitat i qualitat d'hidrats de carboni. Com que és un cereal pelat, no aporta grans quantitats de vitamines, però sí de minerals com el fòsfor, el potassi i el magnesi. A més, les seves proteïnes contenen quasi tots els aminoàcids essencials. En una alimentació equilibrada, els cereals han de ser-hi presents cada dia; per tant, és una bona alternativa per anar-los variant.