Originari d’Amèrica, i introduït a Europa al segle XVI, el blat de moro escairat es caracteritza pel seu color blanc, a causa del procés de treure la pellofa del cereal: l’escairament.
Antigament, el blat de moro escairat es plantava en terres de guaret i era profitós per als pagesos per l’alta rendibilitat del producte i pels baixos costos de producció. Actualment, el blat de moro escairat és habitual als molins especialitzats i deu la seva tradició i la seva conservació al llarg del temps al Berguedà, comarca on és costum incorporar el blat de moro escairat a l’escudella de Nadal. Com la majoria de cereals, destaca per la seva quantitat i qualitat d’hidrats de carboni, fòsfor i potassi. Abans de consumir-lo, cal posar el gra en remull el dia abans i rentar-lo amb aigua abundant abans de coure’l.
Es pot trobar blat de moro escairat cru a botigues de la comarca, i cuit a diverses botigues que couen gra. Tot i que la temporada de la collita és al juliol i mitjan agost, se'n troba tot l'any, ja que es conserva bé.
Com la majoria de cereals, destaca per la seva quantitat i qualitat d'hidrats de carboni. Com que és un cereal pelat, no aporta grans quantitats de vitamines, però sí de minerals com el fòsfor, que forma part de l'ADN, el potassi, regulador dels nivells d'aigua dins i fora de les cèl·lules, i el magnesi, mineral que intervé pràcticament en totes les etapes del metabolisme. En una alimentació equilibrada, els cereals han de ser-hi presents cada dia i, en no contenir gluten, és una bona opció per a les persones celíaques.