Aquest tubercle, un exemple dels productes introduïts als segles XVIII i XIX a les cases de pagès de la Noguera, encara es conrea i perviu en l'oferta d'alguns restaurants de la comarca.
Un dels tubercles que van arribar a Catalunya durant l’època moderna van ser les nyàmeres, una espècie que s’ha adaptat bé a les característiques geoclimàtiques muntanyoses. Les nyàmeres es conreaven tradicionalment als marges dels camps, igual com els ametllers o els codonyers. A la Noguera i la Franja de Ponent es coneixen també com a patarota, però és més freqüent anomenar-les batates.
Les batates es comercialitzen poc. Habitualment, els seus productors en conserven una part per a l’autoconsum i l’excedent és comercialitzat juntament amb els altres productes de l’horta. Poden comprar-se en alguns mercats i botigues.
És un tubercle que, per ser consumit, demana un procés de conservació previ: es posa en aigua per tal de netejar-lo de la terra que porta adherida; es fa una dulcificació amb 3/4 l de vinagre de vi blanc i 1/4 l de vi, i en aquest adob es posen a macerar durant 20 o 25 dies. Un cop macerada, la batata agafa la tonalitat del vinagre i ja es pot menjar. Es menja crua i sempre ha estat emprada com un acompanyament, amb amanida o amb verdura. Hi ha qui hi posa a dins un bitxo petit per tal de donar-li un gust picant. També se’n poden fer truites.