L'avellaner és un arbre silvestre ben present a les muntanyes catalanes, la introducció del qual a les explotacions agràries de la Selva va tenir lloc al segle XIX, a causa de la crisi de la fil·loxera. Fins a mitjan segle XX, el cultiu de l'avellaner es feia exlcusivament en secà a les terres altes de Sant Climent, Costa de Sant Martí Sacalm, etc. A partir dels anys 1940, començà l'explotació de l'avellana en terres més fèrtils i, a partir del 1950, la producció s'intensificà, amb la transformació de les terres al regadiu i la substitució generalitzada de les varietats utilitzades per la varietat negreta.
Les avellanes pertanyen a l’espècie Corylus avellana (avellaner comú), de la família de les betulàcies. En els conreus de la Selva, la varietat negreta és la més emprada, però se n’utilitzen també de noves d’origen italià i d’altres anteriors a la introducció d’aquella, com són el garrofí, el grifoll, el pinyolenc… Hi ha avellaners arreu de la comarca, especialment a Brunyola, però també a Sant Martí Sapresa, Amer, les Planes, Sant Julià del Llor, Vilobí d’Onyar, Santa Coloma de Farners, Sils i Vidreres. Per al seu conreu, es reserven les millors terres. La collita té lloc durant els mesos d’agost i setembre, després de la qual les avellanes es dipositen en sacs de ràfia i romanen als magatzems fins a ser comercialitzades. Les avellanes es poden menjar crues, torrades, fregides o salades, i també com a ingredient de pastissos, gelats, salses i diverses preparacions culinàries.
Les avellanes de la Selva es comercialitzen gairebé exlusivament amb closca. A viles com ara Brunyola, el consum es troba molt integrat en els hàbits quotidians durant tot l'any.
La qualitat més destacable de les avellanes és el seu elevat contingut energètic, a causa de la baixa concentració d’aigua i de l’elevada proporció de lípids, principalment monoinsaturats, que, juntament amb el seu contingut en fitosterols, afavoreix el control dels nivells de colesterol i triglicèrids. A més, conté una quantitat important de vitamina E i d’altres substàncies antioxidants que, sumades a la seva baixa aportació de sodi, li confereixen la categoria d’aliment cardiosaludable. Per la seva concentració d’energia i nutrients, és un aliment recomanat també com a reposador de l’energia gastada durant la pràctica esportiva. Els experts recomanen un consum de 25 g de fruita seca al dia.