El cultiu d'alls està fortament lligat a les poblacions de Banyoles i de Cornellà del Terri des de fa diverses generacions. Malgrat els intents de recuperar-ne la producció, la manca de mecanització i la baixa rendibilitat han fet que el seu conreu sigui minoritari.
L’all de Banyoles és de cabeça mitjana, però més petit que altres varietats. La pell exterior és vermellosa i la pell del gra és molt fina. De carn blanca, no és especialment agressiu en boca, fet que el fa molt versàtil a la cuina. La collita dels alls comença pels volts de Sant Joan i, un cop collits, s’enforquen en manats de 25 unitats. El punt de maduració de l’all i la seva resistència en garanteixen la conservació en un lloc fresc durant gairebé tot l’any.
Es comercialitza a les explotacions o a les fruiteries i mercats de la zona, en especial al de Banyoles. El podem trobar en manats de 25 unitats, en bosses amb les cabeces soltes, o bé envasades amb les dents desgranades.
L'all és una hortalissa utilitzada a la nostra cuina com a condiment, de manera habitual però en poques quantitats; per això, no és un aliment interessant pel seu valor nutricional, sinó pels efectes terapèutics d'un component que conté, l'al·liïna. Es recomana per a problemes respiratoris i digestius infecciosos, ja que és antibacterià i antiparasitari i, a més a més, redueix la pressió arterial. Existeixen també estudis que mostren que l'all és un protector contra del càncer. Totes aquestes propietats terapèutiques sembla que només són efectives en cru.