Albergínia bonica
Es tracta d'una varietat d'aquesta hortalissa, introduida pels àrabs, que és autòctona empordanesa i que ha subsistit només en algunes hortes davant de la competència de varietats foranes millorades.
Presenta una forma entre arrodonida i ovalada i un color morat fosc i brillant. La carn és blanca i amb llavors menudes. Té un gust suau i gens amargant i és molt versàtil a la cuina, tant per fer la tradicional escalivada o coques de recapte, com per farcir-la i gratinar-la o per arrebossar-la. Com la majoria d’hortalisses, és un fruit d’estiu, encara que en podem gaudir fins ben entrada la tardor.
-
Productes de la terra
Verdures, hortalisses i bolets
Calendari de temporada
- GEN
- Feb
- Mar
- Abr
- MAi
- JUN
- JUL
- AGO
- SET
- OCT
- nov
- DEs
Atributs i propietats nutricionals
La major part de l’albergínia és aigua (un 92%); això significa que ens aportarà poca energia. No destaca per tenir un nutrient en especial, però ens aporta fibra, sobretot si en mengem la pell. Un cop cuita, el seu contingut en minerals i vitamines no varia gaire. El mineral més destacable que ens aporta és el potassi, però també conté fòsfor, calci, magnesi i ferro. Pel que fa a vitamines, les que conté en més quantitat són la B9, que juntament amb la vitamina B12 participa en la síntesi de l’ADN i per això és tan important en les primeres fases de la gestació; i la vitamina C, que té efecte antioxidant i participa en els processos de desintoxicació, entre altres funcions.
