Antigament s'elaborava als pobles de la comarca històrica de les Garrigues, que en l'actualitat es distribueix per les comarques de les Garrigues, el Segrià i el Pla d'Urgell. Era el pa que es menjava cada dia.
S’anomena pa de ronyó per la forma que adopta un cop s’ha cuit. És un pa petit, de forma irregular i arrodonida que té un bony a la part superior provocat per l’explosió que pateix en el procés de cocció. És dens i compacte, i conserva les seves característiques durant molt de temps. S’elabora pràcticament exclusivament de forma manual (l’amassat és l’única etapa que pot ser mecanitzada). No es deixa reposar gaire i un cop es fan les peces s’enfornen directament. Aquest tipus de pa es cou en forns de llenya, en els tradicionals forns moruns. El pa s’ha de coure a foc viu i molt ràpid, sinó no queda bé. S’obté un pa fet a mà, amb gran aroma i sabor a llenya, elaborat gairebé sense fermentació, on cada peça pesa entre 150-200 g.
El pa de ronyó era el pa típic que es feia a les cases i el que tothom menjava. Antigament la gent del poble es feien la pasta a casa seva i la portaven als forns públics a coure. Aquests forns, que s’anomenaven morunos, eren de pedra, revestits de sorra i argila i la volta era de totxo massís. Alguns forns no han deixat d’elaborar-lo mai. Actualment està en procés de recuperació.
A la comarca de Les Garrigues hi ha cinc forns que actualment elaboren el pa de ronyó i que el venen a la seva botiga. Aquest pa el compra gent d’arreu de Catalunya, molta gent de Barcelona. Els dimarts per ser el dia de Mercat a les Borges Blanques i el dissabte per ser festiu es quan més es ven el pa de ronyó. És un pa que s’asseca més de pressa, però aguanta un parell de dies. Els forners asseguren que és un pa que pot aguantar uns dies mantenint les característiques del primer dia. És un pa molt atapeït, però molt gustós. És molt bo per fer sopes de pa. Aquestes sopes s’elaboren amb aigua escalfada i una branqueta de timó. També s’hi pot afegir un ou.