DOP Oli d’Oliva Verge Extra Siurana
La denominació d'Origen Protegia Siurana és el resultat d'una producció mil·lenària al camp tarragoní i d'una llarga trajectòria en el desenvolupament de Reus com un dels principals centres oliers de Catalunya.
L’oli de Siurana és aquell oli d’oliva verge obtingut del fruit de l’olivera (Olea europea L.) de les varietats Arbequina, Rojal i Morrut o Morruda, a partir de procediments mecànics o altres mitjans que no produeixin alteracions en l’oli i en preservin la qualitat. D’entre les varietats emprades, el 90 % de les olives són Arbequina. Dins la DOP Siurana, i segons l’època de collita de les olives, se’n poden distingir dos tipus: l’oli afruitat –que prové d’una recol·lecció primerenca i és de color verdós, amb força cos i un gust lleugerament amarg–; i l’oli dolç –que prové d’una recol·lecció més tardana, és de color groc i de consistència més fluïda–. Aquests olis tenen una textura molt agradable al paladar, amb una aroma d’ametlla verda i de poma, i d’aquí el seu valor organolèptic. Cal dir que la seva acidesa no pot superar els 0,5 º. Quant a la zona de producció, se’n poden diferenciar dues regions: una d’interior, situada a les serres del Montsant i de Llena; i una altra, a l’est de l’anterior, que coincideix amb l’àrea del Camp de Tarragona. La primera genera un oli amb més cos, mentre que la segona produeix olis més suaus. En totes dues zones les olives són recollides des del novembre i fins a la primavera, mitjançant l’acurada tècnica del “munyiment”, feta amb les mans o amb estris que fan la mateixa funció. En un temps de 24 hores o, com a màxim, de 48 hores, l’oliva és mòlta per un sistema de premsat, pràcticament en fred, que no li produeix cap mena d’alteració, la qual cosa fa que s’obtinguin olis que, en sortir del molí, presentin una acidesa d’entre 0,2 i 0,4 º.
-
DOP
-
Productes de la terra
Oli i olives
Territori
Distintius
Calendari de temporada
- GEN
- Feb
- Mar
- Abr
- MAi
- JUN
- JUL
- AGO
- SET
- OCT
- nov
- DEs
Informació complementària
L’oli és un producte arrelat a les terres de Tarragona des de temps molt antics. Conreat de manera continuada fins avui dia, al començament del segle XIX el conjunt de municipis del Baix Camp disposava d’un considerable nombre d’oliveres i la vila de Reus era un destacat centre comercialitzador d’oli. Fins a la dècada del 1860, els preus de l’oli es van mantenir estables, moment en què diversos factors van provocar-ne la caiguda: la competència de nous olis de llavors d’importació, la substitució de l’oli com a font d’energia i l’escassa demanda dels olis catalans en els mercats exteriors. Però el Camp de Tarragona va poder superar la crisi mitjançant els esforços dedicats a la unificació de les varietats al voltant de l’Arbequina i en les millores dels processos de producció: Reus, al costat de Tortosa i les Borges Blanques, va esdevenir un dels tres grans centres oliers de Catalunya. El sector de l’oli d’oliva va entrar en una nova crisi en acabar la Guerra Civil (1936-1939), de la qual no se’n sortiria fins al 1986, data de l’entrada de l’Estat espanyol a la CEE. Des d’aleshores, l’increment de la qualitat de l’oli i un més gran coneixement científic dels beneficis derivats del seu consum per a la salut, han atorgat una gran valoració als olis elaborats en aquesta àrea. La DOP Siurana va ser creada l’any 1977, reglamentada dos anys després, al 1979, i inscrita definitivament en el registre comunitari com a DOP l’any 1996.
Atributs i propietats nutricionals
L’oli de Siurana ha de ser envasat en envasos de capacitat no superior a 5 l. Han de dur una etiqueta amb la llegenda DOP Siurana, el logotip propi de la denominació i el símbol comunitari de denominacions. La producció s’adreça principalment al mercat espanyol, que en consumeix un 60 %, i la resta es destina a l’exportació, de la qual un 90 % s’adreça a països de la Unió Europea. L’oli de Siurana es pot adquirir en qualsevol indret de Catalunya, encara que manifesta una presència superior als establiments de les comarques tarragonines. En tractar-se d’un oli d’una alta qualitat, el consum resta força restringit als coneixedors, excepte en el cas de les zones productores. És emprat preferentment per a receptes culinàries no cuites, encara que els habitants de les comarques productores tendeixen a emprar-lo en tota mena de plats cuinats.
