El Baix Ebre i el Montsià són dues de les comarques amb més tradició i importància en l'elaboració d'olis a Catalunya. La seva producció d'olis verges de qualitat ha propiciat el seu reconeixement com a Denominació d'Origen Protegida (DOP).
L’oli d’oliva del Baix Ebre-Montsià és un oli d’oliva verge de qualitat extra obtingut de les varietats Morruda o Morrut, Sevillenca i Farga. La Morruda és la varietat predominant i ocupa quasi el 50 % de la superfície d’oliveres, mentre que la Sevillenca se situa en un 30-35 % i la Farga entre un 10 i un 20 %. La Morruda i la Farga són varietats autòctones d’aquestes comarques. La coloració varia en funció de l’època de collita i de la situació geogràfica, i va des del groc-verdós al groc-daurat. El resultat són uns olis saborosos i aromàtics, afruitats a l’inici de la campanya i lleugerament dolços al final. Les qualitats específiques d’aquest oli vénen donades per les especificitats dels sòls, l’entorn natural i el clima d’ambdues comarques, que presenten uns hiverns suaus, poc plujosos, i vents secs i persistents que bufen a la tardor i l’hivern, el que origina una maduració de l’oliva més primerenca que la d’altres zones productores. El cultiu es realitza encara de manera tradicional, en secà en el 95 % dels casos, però amb un increment continuat del regadiu. L’oliva es cull dels arbres per “munyiment”, fent caure les olives a les xarxes que eviten que els fruits caiguin a terra, tot i que en els darrers anys s’ha estès l’ús de vibradors. La collita comença a mitjan novembre i s’allarga fins al febrer o mitjan març. Les olives són molturades en 24 hores o, com a màxim, en les 48 hores següents a la collita. En l’elaboració s’empren procediments mecànics o físics, en fred, per evitar que es produeixi una alteració de l’oli i es mantinguin el sabor i l’aroma característics, amb una acidesa màxima de 0,8 º i un índex màxim de peròxids de 18.
Producció arrelada a ambdues comarques des de l’edat antiga, l’oli va experimentar una gran expansió durant els segles XVIII i XIX. A final del XIX s’havia construït ja una important indústria que destacava per un gran desenvolupament en la mecanització de la producció i per l’elaboració d’olis d’oliva de qualitat. En bona mesura, aquesta indústria s’articulava al voltant de Tortosa, que va esdevenir així un gran mercat d’olis. L'expansió serà continuada fins als anys 1930. Després, els efectes de la Guerra Civil (1936-1939) i la postguerra, a més de la competència d’altres greixos d’origen vegetal, comportaran un fre d’aquesta expansió, que també es veurà greument afectada per les gelades sofertes l’any 1956, responsables de la destrucció de moltes oliveres de la zona. No serà fins a l’entrada d’Espanya a la Unió Europea i amb el desenvolupament dels ajuts a la producció d’oli d’oliva, que tindrà lloc una renovació tecnològica i un increment de la quantitat i la qualitat d’oli produït. Així, actualment la producció es d’unes 12000 tones d’oli elaborades, quasi el doble de producció de les campanyes de 1981 i 1987, unes de les més brillants.
L’oli del Baix Ebre-Montsià s’ha d’envasar en envasos d’una capacitat màxima de 5 l. Tot el procés, que va de la producció a l’etiquetatge, es realitza a la zona de producció. La comercialització es desenvolupa sobre tot el territori català i a l’exterior, de manera que es pot trobar a qualsevol punt de Catalunya, tot i que és a les Terres de l’Ebre on la presència en botigues i supermercats és més intensa. En els darrers anys s’ha situat com un dels productes més destacats en l’oferta alimentària de les Terres de l’Ebre adreçada a la població visitant. Aquest fet, junt amb les campanyes de producció encetades durant els darrers anys i la recuperació de la valoració dels olis d’oliva, han propiciat que l’oli verge del Baix EbreMontsià estigui assolint un reconeixement i unes valoracions notables per part de la població catalana i la forana.