La celebració del solstici d’estiu, la vigília de Sant Joan (23 de juny), ha estat vinculada a Catalunya des de fa segles al calendari dolç. En un principi, les coques que es consumien en aquesta diada eren rodones, amb un forat al mig en record del disc solar. Pastades a casa i portades als forners perquè les coguessin, es feien amb pasta adobada ensucrada i pinyons. Ja llavors era costum menjar-les en comunitat i, amb el naixement de les primeres pastisseries al segle XIX, la recepta es va endolcir amb l’aportació de cireres i altres fruites confitades. També es consumeix la mateixa coca per la diada de Sant Pere i per la de Sant Jaume.
Avui dia es fan diverses coques per Sant Joan i Sant Pere: de crema, de llardons, farcides de cabell d’àngel, de nata… Presenten diferents formes, però la més habitual és l’ovalada amb fruita confitada. Per fer la massa, s’utilitza farina de força, llevat, llet, ous, mantega, pell de llimona ratllada, sucre, anís i sal. Per damunt, s’hi afegeixen bocins de fruita confitada, pinyons i sucre. En aquestes dates assenyalades, s’acostuma a menjar per postres, després de sopar, i durant la nit, a mitja revetlla.
Es comercialitza pels volts de la diada de Sant Joan en pastisseries i fleques d'arreu de Catalunya.
El seu valor nutricional variarà en funció dels ingredients que s'hi afegeixin. Tot i així, la base és una massa molt completa, ja que és una bona font d'energia, aporta una quantitat important de proteïnes, greixos i hidrats de carboni. Dins d'una alimentació equilibrada i variada, es pot consumir de tant en tant com a part de l'esmorzar o el berenar.