Cervesa artesana
En la seva fabricació, preval el factor humà sobre el mecànic, amb l'obtenció d'un resultat final individualitzat, que no es produeixi en grans sèries. En l’elaboració de la cervesa no es permet la pasteurització, fet que la fa natural.
El dia de Sant Jordi de 1516 el duc de Baviera va promulgar la Reinheitsgebot (Llei de la puresa de la cervesa a Baviera), entre altres coses per afavorir la seva producció d’ordi. La llei, que està derogada des del 1987 per permetre la lliure competència de cerveses estrangeres a Alemanya, deia que la cervesa només es podia fer amb tres ingredients: aigua, ordi i llúpol. No es podia parlar del llevat, ja que va ser el gran desconegut fins que Pasteur el va descobrir i aïllar a finals del segle XIX.
Avui en dia, la cervesa es fa amb cinc grups de matèries primeres:
- L’aigua i les sals minerals que conté
- Els cereals
- Els llúpols
- Els llevats
- Addicions especials
Cadascuna de les quatre primeres és 100% responsable que una cervesa artesana sigui bona, però no a parts iguals, sinó cadascuna del 100%. Si tenim una aigua dolenta o no adequada, ja podem posar els millors malts del món que no aconseguirem tenir una gran cervesa.
-
Productes de la terra
Begudes (vi, cava, licors, cerveses)
Territori
- Alt Camp
- Alt Empordà
- Alt Penedès
- Alt Urgell
- Alta Ribagorça
- Anoia
- Bages
- Baix Camp
- Baix Ebre
- Baix Empordà
- Baix Llobregat
- Baix Penedès
- Barcelonès
- Berguedà
- Cerdanya
- Conca de Barberà
- Garraf
- Garrotxa
- Gironès
- Les Garrigues
- Maresme
- Moianès
- Montsià
- Noguera
- Osona
- Pallars
- Pallars Sobirà
- Pla d'Urgell
- Pla de l'Estany
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Terra Alta
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
Distintius
Calendari de temporada
- GEN
- Feb
- Mar
- Abr
- MAi
- JUN
- JUL
- AGO
- SET
- OCT
- nov
- DEs
Informació complementària
Els estils de cervesa i com ordenar-los són sempre qüestions complexes plenes de controvèrsia i de discussions llargues i inacabables. Un debat famós entre els cervesers és la diferència entre una porter i una stout. Res és blanc o negre, tot són matisos, barreges i punts comuns. Gairebé tothom està d’acord a distingir dues grans divisions o grups de cervesa segons la temperatura de fermentació: les lagers, o cerveses de baixa fermentació, i les ales, o cerveses d’alta fermentació, on estan incloses les làmbic, cerveses de fermentació espontània. A partir d’aquests grups, les famílies d’estils es poden ordenar de maneres diverses, segons el país d’origen (EUA, Anglaterra, Alemanya, Bèlgica, França, Irlanda...), el moment històric i lloc on van néixer (pils txeca, pils alemanya, lager americana...) o les famílies d’estils (pale lager, pilsner, pale ales, porter, amber ales...).
Atributs i propietats nutricionals
Es tracta d'una beguda resultant de la fermentació alcohòlica, mitjançant llevat seleccionat, d'un most procedent de malt d'ordi i/o altres cereals en gra (mínim d'un 80% de la càrrega base), juntament amb llúpol, i sotmesa a un procés d’elaboració sota el control d'un mestre cerveser artesà. S'hi poden afegir altres matèries primeres, com fruites, espècies, flors, etc. que mai tinguin com a objectiu aconseguir sucres fermentables a baix preu. La seva elaboració consta, com a mínim, de cinc etapes: maceració, cocció, refredament, fermentació i envasat, tot dins la mateixa instal·lació. Les calderes de cocció no poden superar els 75 hectolitres i l'empresa elaboradora té el límit de microempresa o petita empresa autònoma.
