DOP avellana de Reus
La denominació d'Origen Protegida Avellana de Reus representa la producció de fruita seca més notable de Catalunya, per la seva reputació i qualitat. Les comarques productores abasten més del 90% de la producció avellanera de l'estat.
L’avellana és la llavor comestible del fruit de l’avellaner (Corylus avellana i Corylus maxima mill.), de la família de les Betulàcies. El fruit presenta una part exterior de color verd i un epicarpi llenyós que se separa durant la maduració; al seu interior hi ha la closca dura o pericarpi, de color canyella, el qual conté l’avellana: un gra rodó carnós, de onalitats blanques i grogues, envoltat d’una pel·lícula bruna que es desprèn fàcilment. Les varietats d’avellana protegides per la DOP Avellana de Reus són: Negreta, Pauetet, Gironella, Morella i Culplana. La més conreada és la Negreta. L’avellaner és un arbre de secà que també es conrea en regadiu. El fruit creix i madura durant el final de la primavera i l’estiu. La collita té lloc quan l’estat de maduresa del fruit és l’adequat, cap al final d’agost, i s’estén fins a l’octubre. El procés es produeix amb la màxima cura i rapidesa per tal de garantir una qualitat òptima i la millor conservació. Un cop recollida, l’avellana s’emmagatzema i se sotmet als tractaments previs a la comercialització: la neteja –eliminació de les brutícies i impureses–; el porgat –per aquells fruits que s’han de presentar amb closca–; l’esclofollament –en el cas de les avellanes que es presenten en gra–; el torrat – amb closca o en gra per les que s’han de presentar torrades–; la classificació per calibres i categories ; el condicionament; l’envasat; el control de qualitat; i l’etiquetatge.
-
DOP
-
Productes de la terra
Fruita seca
Calendari de temporada
- GEN
- Feb
- Mar
- Abr
- MAi
- JUN
- JUL
- AGO
- SET
- OCT
- nov
- DEs
Informació complementària
L’avellaner és un arbre silvestre present a les muntanyes catalanes del qual se n’ha obtingut rendiment de fa segles. En el cas de les comarques de Tarragona, s’ha constatat que l’explotació avellanera prové del segle XIII, època en què ja es conreava a Alforja i la Selva del Camp, i que fins i tot els corredors de la Llotja de Barcelona havien creat una comissió per al comerç de l’avellana. El conreu perdurà durant molts segles a la zona interior del Camp de Tarragona, però cap a final del XIX va començar a estendre’s cap a la plana. Pel 1862, una assemblea de l’Institut Agrícola Català Sant Isidre celebrada a Reus aconsellà, a causa de la crisi de la fil·loxera, la substitució de les vinyes per avellaners, la qual cosa afavorí un desenvolupament creixent de la producció i, més endavant, que la vila de Reus esdevingués el principal centre comercialitzador de l’avellana de la Península.
Atributs i propietats nutricionals
L’avellana de Reus es presenta al consumidor envasada, amb els símbols distintius de la DOP, i de tres maneres diferents: amb closca, en gra i torrada amb closca o sense closca. Tot i la intensa competència exercida per la producció d’avellana turca, l’avellana de Reus es comercialitza arreu del món, i la major part de la seva producció es destina a l’exportació. Quant a Catalunya, és distribuïda àmpliament en tot tipus de botigues i establiments on es ven fruita seca. Per assegurar una bona conservació a la llar, cal protegir-la de l’aire i de la humitat guardant-la preferiblement en envasos de vidre hermètics. L’avellana de Reus, com a producte consumit directament, es pren sobretot al final dels àpats, formant part de les postres de músic o grana de capellà, o bé com a aperitiu. Aquesta modalitat sol ser la forma més estesa de consum avui dia, ja que s’ha consolidat en els darrers anys com un producte de consum eventual entre àpats, especialment entre gent de mitjana edat. És, a més, un ingredient habitual en pastissos i diverses receptes culinàries, però una de les seves funcions més importants és l’ús com a matèria primera d’altres productes elaborats, com ara xocolates (rajoles, bombons).
