L'anxova, 'Engraulis encrasicolus', és un peix que se sala a diverses localitats del golf de Roses, tot i que la població on més se n'ha mantingut la tradició és a l'Escala. Els grecs van introduir la tècnica de la conservació de la salaó i posteriorment els romans van continuar amb aquest art de salar i avui en dia encara es manté.
Cal distingir entre anxova i seitó. L’anxova és el producte tractat i el seitó, el peix fresc. També s’anomena seitó el peix fresc macerat amb vinagre i conservat en oli. Pel que fa a l’anxova, per fer-ne la salaó s’utilitzen anxoves fresques, sal, herbes aromàtiques i espècies. Hi ha dos mètodes d’elaboració: en salmorra (amb sal i aigua salada) i en oli (l’anxova primer es dessala i després es conserva en oli). El procés de maduració en ambdós casos és de 8 mesos i, després, les anxoves s’introdueixen en flascons de vidre. Les anxoves de l’Escala són molt aromàtiques i saboroses, amb un gust persistent.
Es comercialitzen preferentment en flascons de vidre de diverses mides i a l'engròs, de vegades en envasos de plàstic. Se'n pot adquirir en botigues de queviures d'arreu de Catalunya, preferentment a la zona del golf de Roses.
L’anxova és un peix blau i, com a tal, ric en greixos i en àcids grassos omega-3, que contribueixen a disminuir els nivells de colesterol i de triglicèrids plasmàtics i, a més, augmenten la fluïdesa de la sang prevenint la formació de coàguls i d’èmbols. Es recomana, com a mínim, dues racions de peix blau a la setmana. L’anxova, en conservar-se amb molta sal, caldrà rentar-la molt bé i limitar-ne el consum en casos d'hipertensió arterial o dietes sense sal.