Torrons i cançons… ara ve el moment més dolç!
- On Comprar
- Productes
- Productors
- Segells i marques
- Barcelona
- Girona
- Lleida
- Tarragona
Autora: Carme Melià
Què
Postres
Torrons, neules i cava. És la triada màgica de les sobretaules més tradicionals de les festes de Nadal. I a casa nostra tenim molts artesans que n’elaboren d’uns i altres. A banda, però, les postres nadalenques es poden complementar amb altres pastissos i dolços més o menys clàssics -com el temptador tronc de Nadal o els rotllets del secret del Montsià- i noves incorporacions, com ara els panettone italians. Tot plegat, per endolcir el final dels àpats d’aquests dies de celebració.
Quan
Nadal
De postres, en mengem tot l’any, però és per Nadal, potser, quan tenen un protagonisme especial, amb especialitats pròpies d’aquestes dates. Algunes tan estacionàries d’aquests dies, com és el cas del torró, que sovint ens n’oblidem la resta de l’any (per sort, la tendència comença a canviar i en trobem tot l’any a botigues i supermercats). Són, en certa manera, el premi i el colofó als àpats de festa, sovint convertits en grans trobades familiars i d’amics.
On
Arreu
Tot i que ens hem centrat a Catalunya, a tots els països on se celebra Nadal trobarem dolços i pastissos típics d’aquestes dates, com el panettone italià, cada cop més present també a casa nostra. Al Regne Unit, per exemple es deleixen pel Christmas pudding (una mena de pastís de fruites, especiat i contundent), els alemans es decanten pel dresdner stollen (una mena de pa dolç cobert de pols de sucre), els suecs embogeixen amb les pepparkakor o galetes de gingebre i els francesos tenen el seu tronc o tió de Nadal particular, el bûche de Noël.
Per saber-ne més
Les temptacions de Nadal
Per a molts, els àpats de festa i les trobades familiars són els grans protagonistes del Nadal. I, després dels plats principals tradicionals, les postres posen el punt final als menjars d’una manera dolça i festiva. Ja ho diu bé l’última estrofa de la nadala clàssica, després del gall (o d’altres grans aus, que també triomfen per aquestes dates) i del porc: “Ara ve Nadal, menjarem torrons, i amb una guitarra cantarem cançons.” Arriba el moment de sortir a taula per als torrons i les neules, però, per què no?, també per al tronc de Nadal, el panettone i propostes més locals com els rotllets del secret.
De torrons n’hi ha de moltes varietats, de molts gustos i de diverses procedències. Però, a casa nostra, els torrons més tradicionals són els d’Agramunt, que gaudeixen d’una Indicació Geogràfica Protegida pròpia. I, no és per menys, ja que en aquesta localitat urgellenca, des de fa segles, s’elabora de manera artesana aquest dolç d’origen àrab. Els torrons d’Agramunt són rodons, recoberts a banda i banda de pa d’àngel (neula, oblea o pa d’hòstia), i contenen avellanes (o ametlles) senceres, sucre (o xarop de glucosa), mel i clara d’ou. Tot i que també se’n fan, sota la IGP, teules similars al torró fort o d’Alacant.
Però a Catalunya, i a pràcticament tot l’àmbit lingüístic català, se’n fan torrons diversos i també són moltes les pastisseries que, per Nadal, ofereixen un ampli catàleg d’aquest llepolia artesana tradicional. Fins al punt que enguany, el Gremi de Pastisseria de Barcelona ha organitzat un concurs per trobar el millor torró artesà de crema de tot l’Estat. I la guanyadora ha estat una pastisseria històrica i emblemàtica del centre de Barcelona, La Colmena. L’establiment, en funcionament des del 1849 -una de les més antigues de la ciutat-, s’ha imposat als altres 51 participants amb el seu torró de crema cremada que va seduir el jurat pel sabor, la textura i l’aspecte.
Però, si t’apassiona el torró i vols saber-ne una mica més, et proposem fer una ruta torronaire que et farà descobrir (i tastar!) tots els secrets d’aquest dolç tradicional.
Els companys cilíndrics
Però, gairebé podríem dir que els torrons necessiten d’una companya de ball per acabar de triomfar a taula. Parlem de la neula, una altra llaminadura de tradició rebostera molt antiga que, sovint, acaba remullada en una copa de cava! Tot i que sempre la imaginem en la seva forma cilíndrica, sembla ser que originalment les neules eren planes i semblants a una hòstia, i s’acompanyaven d’una oració.
Dolça i cruixent, la neula es fa amb una massa elaborada amb ous, sucre, llet, mantega, farina i vainilla. Per donar-les forma, cal un estri especial, el neuler, una tenalla amb dues planxes rodones, al qual s’aboca la pasta perquè agafi forma de cercle i, un cop cuita, es cargola amb un bastó prim. Actualment, les neules estan en fase d’estudi per a ser considerades Especialitat Tradicional Garantida (ETG). I, si ets llaminer de nota, pots optar per neules més contundents: farcides amb crema de vainilla, xocolata, fruites, avellanes, torró…
Però, més enllà de dolços per anar picant en les sobretaules, el Nadal també té el seu pastís, i també de forma cilíndrica. Parlem, en concret, del tronc de Nadal, una especialitat nadalenca -similar a un braç de gitano- que es fa amb pa de pessic i trufa. El pastís simula l’escorça d’un arbre i, per als catalans, això vol dir tió de Nadal, al qual ret homenatge aquest pastís calòric i contundent que, els últims anys, els obradors presenten en versions més lleugeres, saludables i adaptades als gustos actuals.
Secrets i pans dolços
I, si fins aquí hem parlat de dolços generalistes i arrelats a tot el territori, ara és el moment de dedicar unes línies a uns dolços típics de Nadal de caire local. Parlem dels rotllets del secret, que també se solen anomenar tortella, rodo o redot del secret; una especialitat dolça de la zona d’Ulldecona (Montsià), que antigament es feia només per aquests dates i el seu origen se situa cap a final del segle XIX.
Aquestes pastes arrodonides presenten un forat al mig, de manera que són similars a una rosquilla. Els rotllets del secret s’elaboren amb oli d’oliva, ous, farina, sucre, llet i aiguardent (o anís), se’ls dona forma i es fornegen. A Ulldecona són molt blanquinosos, ja que els cobreixen amb una capa de sucre. Com que són una pasta seca, presenten un temps de conservació elevat. S’acostumen a consumir per esmorzar o per benerar, així com entre hores.
I de les postres locals a les globals, perquè el panettone o pa dolç -de tradició italiana- ja fa uns quants anys que s’ha colat a les celebracions nadalenques de casa nostra, gràcies a l’atractiu de la seva molla flonja i airejada. Originari de la Llombardia, la versió original porta fruita confitada i panses, però se’n fan de molts sabors diferents. Tant ha arrelat aquí que, fins i tot, l’Escola de Pastisseria de Barcelona organitza des de fa ja unes edicions el concurs per triar-ne els millors de tot l’estat, en dues categories: clàssic de fruites i de xocolata. Aquest 2022, els dos premis han estat per a dues pastisseries de la capital catalana: Panes Creativos, de Daniel Jordà, elabora el millor panettone de fruita; i L’Atelier d’Èric ortuño, el millor en l’especialitat de xocolata. El jurat va escollir-los després de valorar l’aroma, l’estructura de la molla i la forma dels 50 panettones de xocolata i 47 de fruites que es van presentar a concurs.
Hi ha, per tant, un ampli ventall de dolços per, ara que ve Nadal, acompanyar les nadales cantades a ple pulmó. Però, recorda, abans hauràs d’entonar una altra cançó, la del tió! Si vols tenir torrons i altres llaminadures, primer cal complir amb la tradició i demanar al nostre tronc mes estimat que cagui avellanes, torrons o altres dolços, que sempre seran més bons que unes arengades salades!
