Terminologia alimentària: termes i expressions per no perdre’s
- Actualitat alimentària
- Informació
- Productes
- Productors
- Receptes
- Segells i marques
- Barcelona
- Girona
- Lleida
- Tarragona
(Imatge de braetschit a Pixabay)
Autora: Carme Gasull
Què
Resoldre dubtes i apropar definicions
Aquest és l’objectiu de la nova secció de terminologia de la Gastroteca, on trobaràs conceptes de tot tipus, des de certificats a segells. Et dediques al sector de l’agricultura, la ramaderia, la pesca, l’alimentació o al sector de l’hoteleria i la restauració i trobes a faltar algun terme o expressió d’ús imprescindible en el teu dia a dia? Envian’s un correu a info@gastroteca.cat i l’afegirem! Perquè els termes neixen, creixen i evolucionen com els temps.
Qui
L’equip de la Gastroteca
Va pensar en la necessitat d’incloure aquest servei al web perque sempre va bé tenir una eina a prop, sobretot pels nouvinguts i nouvingudes al portal i a la gent interessada en el producte alimentari català. Les definicions que s’inclouen en aquest apartat beuen de fonts oficials, principalment del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i, en menor nombre, de l’Agència Catalana de Turisme.
On
A la part inferior de la pàgina
Alla el trobaràs! Entra a www.gastroteca.cat i mou el cursor fins que no puguis més. Veuràs un parell de columnes amd diferents apartats, busca ‘Terminologia’ a la de la dreta. L’altra opció és escriure la paraula al cercador del blog i de seguida t’apareixerà. Tercera i última: clica directament aquí i hi arribaràs sense dreceres. T’agradaria tenir més eines? Segueix llegint, te’n suggerim algunes altres.
Per saber-ne més
‘Terminologia de les tendències alimentàries’
El centre de terminologia TERMCAT presentava l’any passat un nou diccionari en línia que aplega una quarantena de termes relacionats amb els nous règims alimentaris que han anat sorgint per raons de salut, de sensibilitat ambiental, ideològiques o filosòfiques.
Així, s’hi poden consultar termes com ara flexitarianisme, crudivorisme, ovolactovegetarianisme, veganisme alimentari o dieta paleolítica. Al costat dels termes referits als tipus de dieta també hi ha les denominacions de les persones que segueixen cadascun dels règims: flexivegetarià (o flexitarià), crudívor, vegà, etc.
La majoria de termes d’aquest recull han estat estudiats i normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT que, d’acord amb les opinions dels experts, n’ha fixat les formes més adequades. Cada entrada del diccionari conté la denominació o denominacions en català, equivalents en castellà, francès, italià i anglès, definició i, sovint, notes complementàries. La Terminologia de les tendències alimentàries està integrada a la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, amb més de 150 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat, i està concebuda com un projecte obert, on tindran cabuda les tendències alimentàries que ens vagi portant el segle XXI.
‘La cuina catalana oblidada’
Del que encara es cou i es menja. Aquest és el títol sencer del darrer llibre del cuiner Xesco Bueno (Barcelona, 1968), director del restaurant Ca l’Esteve de Castellbisbal (Vallès Occidental), gastrobibliòfil i mestre arrossaire.
L’obra, novetat editorial publicada per Larousse Editorial, és un recorregut per la memòria culinària de Catalunya, reflex dels seus paisatges i les seves gents: una cuina mediterrània de litoral i una cuina de terra endins, de tros i de pagès, una cuina de muntanya i de ciutat, una cuina obrera i industrial.
Aquesta riquesa és justament el que pretén mostrar aquest llibre. Com? A través d’un seguit de receptes, plats i termes que encara són vius, a les cases o als restaurants, amb la intenció de mantenir viva la seva pràctica diària.
Menció apart mereixen els ‘Grans trets i breus apunts d’una cuina singular’, petits apunts biogràfics que l’autor afegeix i desenvolupa en aquest saborós recorregut per la memòria i la geografia del nostre país.
L’obra s’arrodoneix amb un pròleg de Toni Massanés, director de Fundació Alícia, i les fotografies de Marian Montoro i José Luis Sánchez.
‘Vocabulari del pagès’
I de les tendències i el que encara es cou i es menja al patrimoni que s’està perdent. Saps què és un lluquet? I una dalla? I quant és un petricó? I una quartà? Prendrem mal si xollem? I si badem?
“La ràpida transformació de la societat durant els darrers cinquanta anys ha deixat a un pas de l’oblit el patrimoni cultural de la pagesia. Una forma de vida i una determinada visió del món està a punt de desaparèixer i, en conseqüència, també el lèxic que caracteritza el món de la pagesia”.
Aquesta és la petita sinopsi de ‘Vocabulari del pagès’, una valuosa obra il·lustrada del pagès i escriptor cerverí Miquel Pons (1936) editat per Pòrtic Edicions l’any 2009 (per Proa, anteriorment), que recull tot aquest bagatge cultural i lingüístic amb la vivacitat de qui coneix de primera mà totes les feines vinculades al camp i qui, a més, va recórrer masies, museus i col·leccions privades per elaborar-lo.
