Vi DO Conca de Barberà
Els vins de la Conca de Barberà agafen les seves característiques del microclima específic de la comarca i de les terres que ocupen les vinyes, establertes en terrenys sotmesos a erosions fluvials.
La DO Conca de Barberà abasta una extensió de 2.875 ha de vinya, que és la principal producció agrària de la comarca i es concentra en la zona formada per l’erosió geològica generada pels rius Francolí i Anguera, àrea coneguda com a “Conca estricta”. El medi natural d’aquesta àrea és molt homogeni. Els terrenys són fonamentalment calcaris, d’origen terciari i consistència mitjana i mitjana-forta. Una de les particularitats d’aquest vi les hi atorga el microclima diferenciat d’aquesta terra, mediterrani amb influències continentals, que propicia un fort contrast en les temperatures de la nit i el dia. Els hiverns són freds i els estius no excessivament calorosos. La pluviometria anual típica se situa en els 500-550 mm. Aquesta conjunció de factors fa d’aquesta àrea una terra idònia per al conreu de la vinya.
-
DO
-
DO Conca de Barberà
-
Productes de la terra
Begudes (vi, cava, licors, cerveses)
Calendari de temporada
- GEN
- Feb
- Mar
- Abr
- MAi
- JUN
- JUL
- AGO
- SET
- OCT
- nov
- DEs
Informació complementària
L’evolució de la producció de vinya es troba estretament lligada en aquesta comarca a la seva història. La Conca de Barberà ha estat una àrea agrícola amb un notable conreu de vinyes, que antigament havia estat estretament vinculada a Poblet i als ordes religiosos instal·lats en aquesta zona. És per això que la vinya prengué embranzida a l’edat mitjana, al costat dels cereals i l’olivera, durant el període de repoblació posterior a l’ocupació cristiana de la Catalunya Nova. Serien, doncs, els monjos cistercencs i l’orde dels templaris els responsables de transmetre els coneixements del conreu de la vinya i l’elaboració de vi als pagesos. L’altra gran embranzida va tenir lloc entre el final del segle XVIII i mitjan del XIX, quan l’exportació de vi i aiguardent al nord d’Europa convertiren la vinya pràcticament en un monoconreu, a la Conca de Barberà. Aquesta zona no es va escapar de la plaga de la fil·loxera, però el vigor de la producció va propiciar que fos la Conca de Barberà el primer lloc on, el 1894, es va crear el primer celler cooperatiu de Catalunya, en un intent de superar la crisi, i que ha deixat com a testimoni els famosos cellers modernistes. A partir de la segona meitat del segle XX, la qualitat del vi s’ha anat incrementant permanentment fins a esdevenir, des de 1989, un espai geogràfic amb una DO pròpia.
Atributs i propietats nutricionals
Els vins que s'hi elaboren destaquen per la seva personalitat. Hi predominen els blancs i rosats, però també s'hi fan excel·lents negres. Aquests darrers tenen el seu referent diferenciador en la varietat autòctona: el trepat. Una varietat que proporciona vins delicats, afruitats, frescos amb notes especiades i lleugera graduació alcohòlica. També trobem vins negres amb més cos i envelliment de les varietats ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot i syrah entre d'altres. El vins blancs, lleugers i amb bona acidesa, s'elaboren principalment amb les varietats parellada i macabeu. Els que reben una criança són més consistents i s'elaboren amb chardonnay. Els rosats s'elaboren majoritàriament amb trepat i son sedosos i suaus en boca.
La producció anual és de 8.000 hl, amb 647 viticultors i 23 cellers elaboradors.
El vi de la Conca de Barberà es distribueix dins i fora de Catalunya i se'l pot trobar a tota mena d'establiments especialitzats, especialment els de la zona que correspon a l'àmbit d'elaboració. Bona companyia per a tota menta de plats, és notable la seva presència en l'oferta gastronòmica i de restauració de la comarca.
