La tradició torronaire d'Agramunt apareix documentada per primera vegada l'any 1741, i les fires i mercats van estendre'n la seva fama com a torró tradicional per tot el territori. Tot i que durant algunes dècades del segle passat la producció va ser força dificultosa per la mancança d'ingredients com l'avellana, se'n va poder mantenir la producció artesana.
Producte artesà procedent de la rebosteria àrab, el torró d’Agramunt s’elabora a base d’una barreja d’avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d’ou. Es presenta en tauletes rodones o rectangulars entrepanades de pa d’àngel de diverses mides i pesos. Tot això li dona a la massa un lleuger color marró daurat fràgil i cruixent. Si el percentatge mínim d’ametlla o avellana és del 46%, es considera de categoria extra; si és d’un mínim del 60%, de categoria superior. Per a l’elaboració, les avellanes es torren i, un cop refredades, es pelen. En el cas de les ametlles, l’operació és a l’inrevés. Es couen la mel i els sucres amb clara d’ou fresca o el seu equivalent en pols. Després, s’hi barregen les ametlles i les avellanes. S’acostuma a prendre per postres durant les festes nadalenques.
El torró d'Agramunt es presenta en tauletes rodones o rectangulars que poden tenir diferents pesos, des de 30 g fins a pesos superiors a 1 kg. A l'etiqueta dels envasos figuraran, a més de les mencions que exigeix la legislació vigent, el nom "Torró d'Agramunt. Indicació Geogràfica Protegida" i el logotip de la indicació geogràfica. Es consumeix sobretot per Nadal, i es pot trobar en pastisseries d'arreu de Catalunya.
És un producte amb un elevat valor energètic, ja que els seus principals components són hidrats de carboni i greixos. També és una bona font de proteïnes d'alt valor biològic, gràcies a la clara d'ou. Un altre aspecte que cal destacar són els greixos insaturats que proporciona la fruita seca, la qual cosa els fa beneficiosos per a la salut cardiovascular. Tot i així, s'ha de consumir amb moderació.