Aquest tubercle de secà sembla que va arribar a Osona a través de la importació d'una varietat conreada habitualment a la Bretanya francesa, la Institut Beauvis, fet que explicaria la seva denominació actual 'del bufet'. Darrerament, un grup de productors i un ajuntament han revitalitzat la seva producció a la comarca.
Tradicional de la comarca d’Osona, i considerada originària de la Bretanya francesa, la del bufet és una patata tardana de secà, recuperada com a producte de la terra, sobretot, gràcies al Mercat de la Patata del Bufet de la vila d’Orís.
De mides desiguals força boteruda i amb ulls que cal retirar, es tracta d’un producte d’elevada qualitat i fàcil de conservar si l’allunyem de la llum la humitat i el fred. La patata del bufet compta amb dues varietats: la blanca, amb una polpa de color blanc intens, s’adapta a les operacions de cocció curta (especialment el fregit). La vermella, en canvi, és idònia per operacions de cocció llarga com el bullit o el guisat. Totes dues presenten una pell difícil de pelar, però el resultat s’ho val. Per mantenir-ne la qualitat, se’n recomana la cocció amb pela per mantenir-ne la qualitat, sobretot en l’elaboració de purés i cremes tradicionals.
Es comercialitza sobretot durant el Mercat de la Patata d'Orís, però també en petits establiments i mercats propers a la zona de producció.
És el tubercle per excel·lència, ja que és el més cultivat i consumit arreu del món. La patata ens aporta majoritàriament aigua, hidrats de carboni en forma de midó, pocs greixos i poca proteïna, però d'alta qualitat. També conté potassi, vitamina C i niacina, però després de la cocció moltes d'aquestes vitamines es perden. Hauria de ser uns dels aliments bàsics en la nostra alimentació. Bullida, fregida, al caliu, en puré, o bé combinada amb peix, verdures, carn, ous, bolets, etc., és un dels aliments amb més opcions culinàries.