DOP Oli d’Oliva Verge Extra Les Garrigues
Les Garrigues és una de les comarques amb més tradició i excel·lència en l'elaboració i comercialització d'olis a Catalunya, la qual cosa ha propiciat que gaudeixi de fa més de 40 anys d'una Denominació d'Origen Protegida (DOP).
L’oli d’oliva verge extra de les Garrigues s’obté dels fruits de l’olivera (Olea europea L.), de les varietats Arbequina i Verdiell, per procediments mecànics o per altres mitjans físics que no produeixin alteracions en l’oli i que permetin la conservació del sabor, de l’aroma i de les característiques organolèptiques pròpies del fruit del qual procedeix. En la selecció de les olives ha d’establir-se que almenys el 90 % de l’oli procedeixi de la varietat Arbequina. El 90 % de la producció d’olivera es fa en secà. L’oliva es recull directament de l’arbre en un procés gairebé completament manual, mitjançant el sistema anomenat “de munyiment” de les branques. Les olives, un cop collides, es traslladen directament a les cooperatives per tal d’encetar la transformació. Les olives són molturades en 24 hores o, com a màxim, en les 48 hores següents a la recol·lecció. Les olives es traslladen a un mecanisme d’aire a pressió per eliminar les fulles dels lots. Després es pesen i s’etiqueta el lot amb el nom de cada soci i el pes. Un cop fet això, es traslladen a grans dipòsits de recepció, on com a màxim hi poden estar 24 hores. A continuació, es renten, se n’extreu l’oli, es filtra i s’emmagatzema. Dels olis que en resulten se’n distingeixen dos tipus: l’oli afruitat, obtingut de la recol·lecció primerenca i que és verdós, més dens, amb un sabor ametllat-amarg; i l’oli dolç, que procedeix d’oliva fresca madura, presenta un color groguenc i és més dolç i més fluid.
-
DOP
-
Productes de la terra
Oli i olives
Calendari de temporada
- GEN
- Feb
- Mar
- Abr
- MAi
- JUN
- JUL
- AGO
- SET
- OCT
- nov
- DEs
Informació complementària
La producció d’oli a Catalunya es remunta a l’Antiguitat clàssica. L’edat mitjana va ser una època d’expansió del conreu de l’olivera, quan l’oli era una de les bases de l’alimentació i també tenia altres importants usos domèstics, com ara fer llum. Durant tota l’època medieval i moderna la producció d’oli perdurà, dispersa, arreu de Catalunya. És a partir del segle XVIII que, amb la transició esglaonada de les agricultures locals cap a l’especialització i la comercialització, algunes zones com l’Empordà, la Ribera d’Ebre i el Segrià es van especialitzar en el conreu de l’olivera. Al començament del segle XIX, la pujada dels preus de l’oli va afavorir l’expansió d’aquest conreu. En aquest procés es van consolidar, en el primer quart del segle XX, tres grans zones productores: Tortosa, Reus i, particularment, les Borges Blanques. La Mancomunitat de Catalunya també impulsaria durant les primeres dècades del segle XX la realització de cursos sobre el maneig dels oliverars, que van ajudar a afermar aquesta expansió i a propiciar la consolidació d’un model agrícola orientat a aquesta producció. Anys més tard, tot i la crisi general del sector causada per la Guerra Civil (1936-1939) i la postguerra, la producció d’oli a la zona obtindria la Denominació d’Origen “Borges Blanques”, atorgada l’any 1975, per transformar-se el 1993-1994 en la Denominació d’Origen les Garrigues i, el 1996, en la DOP actual.
Atributs i propietats nutricionals
La Denominació d’Origen Protegida (DOP) només empara olis d’oliva verge de qualitat extra, amb una acidesa inferior a 0,5 º i un índex de peròxids màxim del 15 %. Tanmateix, la major part dels olis presenten una acidesa de 0,2 º. S’envasen en recipients d’una capacitat màxima de 5 l, els quals han de portar una etiqueta amb la llegenda Denominació d’Origen Protegida Les Garrigues, el logotip de la denominació i el símbol de la UE. Les zones productores són grans consumidores d’oli. L’oli de les Garrigues és un producte que s’empra per cuinar o en cru, per amanir. És emprat tant a casa com pels restauradors, sobretot dels pobles d’on és originari. Cal conservar-lo sempre fresc i a l’empara de la llum del sol. Les formes de consum tradicionals, i de fet actuals, van des de les torrades amb oli i tomàquet fins als usos en menjars crus –amanides, verdures– fregits i guisats.
