Existeixen referències històriques del 1300 que descriuen l'existència al Garraf de vinyes de malvasia i del vi de malvasia com una continuació de la malvasia grega o de Candia. El nom prové de la forma llatina de la ciutat de Monemvasia (malvasia), a la costa del mar Egeu, al sud de Grècia, des d'on sembla que va ser importada.
Principalment originària d’una varietat de cep blanca, el raïm de malvasia és menut i poc compacte. Amb el gra gros i una carn tendre, alberga dolçor i és aromàtic. Tot i provenir d’una varietat de cep blanca, també trobem una subvarietat negra, pel qual el raïm malvasia cedeix el nom a una amplia gama de vins blancs.
El vi de malvasia es presenta com un vi licorós, blanc, dolç, olorós i d’alta graduació. A l’edat mitjana se li suposaven propietats medicinals i tòniques. Es tracta d’una varietat històrica de la terra, que ja apareix citat a la novel·la cavalleresca ‘Tirant lo Blanc’. El perill d’extinció que corria el raïm de malvasia al segle XIX, va fer que el diplomàtic sitgetà Manuel Llopis i Casades llegués a l’Hospital de Sant Joan Baptista una vinya situada a Aiguadolç i el negoci familiar d’elaboració de malvasia. Gràcies a aquest llegat, la varietat malvasia encara perviu avui en dia a Sitges, a través de la Fundació Hospital Sant Joan Baptista.
Es comercialitza embotellada a cellers de Sitges.
El vi dolç és una varietat de vi amb una concentració més elevada de sucres. Existeixen diversos tipus de vi dolç, com el moscatell, elaborat amb raïm moscatell; la ratafia, a partir de la maceració de nous verdes, o la mistela, que s'obté afegint alcohol al vi most. Tot i això, el vi dolç continua sent un vi i, per tant, conserva les mateixes propietats. Una característica del vi és l'elevada concentració d'antioxidants en forma de polifenols. També hem de pensar que el vi dolç és una beguda alcohòlica, i que el seu consum ha de ser limitat i desaconsellat per a determinades persones.