La gamba de Palamós és la més popular de les pescades a Catalunya i deu el seu renom a la qualitat que adquireixen les poblacions d'aquesta espècie a les aigües litorals de l'Empordà.
Les gambes han estat un producte tradicionalment pescat a les costes de Palamós i les d’altres viles litorals com ara Blanes, Arenys, Roses o de la costa de Tarragona. Als anys 1950 pescadors vinguts del sud de Catalunya i del País Valencià van introduir a Palamós l’arrossegament, una art de pesca que va començar a cobrar importància, alhora que es van descobrir uns caladors molt notables de gambes. A partir d’aquell moment, la gamba es va consolidar com un producte important per a la Confraria de Pescadors de Palamós i, amb els anys, ha anat guanyant renom i reconeixement.
La gamba de Palamós és un crustaci decàpode, de l’espècie Aristeus antennatus, presenta un color vermell molt intens, i es pesca entre el cap de Begur i la riera de Ridaura (Platja d’Aro), el radi d’acció de la Confraria de Pescadors de Palamós.
És pescada amb la tècnica de l’arrossegament i, tot i que se’n pesquen durant tot l’any, l’estiu és l’epoca en què se’n troben més exemplars i més grans. És molt apreciada perquè té una carn molt fina i saborosa.
La gamba, un cop a port, se selecciona segons la mida en tres tipus, s'envasa en caixes i se subhasta. Tot i que es porta al mercat de Barcelona i als d'altres zones, la major part de la producció roman al Baix Empordà, el Gironès i la Selva.
Les gambes, i el marisc en general, són una bona font de proteïnes d'elevat valor biològic, però més difícils de digerir que altres aliments proteics. El seu contingut en greix és baix, al voltant del 2%, i és principalment insaturat. Tenen un contingut de colesterol destacable, però el greix insaturat que contenen fa que no se n'absorbeixi tant. Les persones amb gota han de tenir precaució amb aquest tipus d'aliments, ja que contenen una quantitat elevada de purines que augmenten la concentració d'àcid úric. Són una bona font també de minerals i vitamines.