És un pastís rodó i buit al centre, usat tradicionalment en algunes comarques barcelonines com a mona de Pasqua. Forma part del ritual del ball de garlandes.
Les coques garlandes són uns tortells emprats tradicionalment com a mona en algunes zones del Penedès, el Garraf i el Baix Llobregat, on la gent portava la farina, els ous i el sucre a cal forner i es feia fer el producte al seu gust. Es tracta d’un producte arrelat a algunes tradicions, com a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), on les garlandes podien ser de dues mides: unes de grosses, que subhastaven entre el públic el dia del Ball de Garlandes; i unes altres de més petites, que havien de comprar els balladors per obsequiar la seva parella al començament del ball.
Les garlandes es comercialitzen en forns, pastisseries i altres establiments dels indrets on s’elabora. Havia estat el pastís típic del Diumenge de Rams, però en haver-se ampliat la producció al conjunt de l’any, han esdevingut un producte propi dels caps de setmana, en què es menja principalment per postres i per berenar, però també a qualsevol hora del dia.
Les garlandes són un pastís de pasta de pa rodó, buit al mig, de consistència ferma. Poden presentar diferents mides. El monfló, una variant de la garlanda, es diferencia per ser allargat. Garlandes i monflons són molt esponjosos i ensucrats i presenten un color torrat. En el gust predominen les herbes aromàtiques. S’elaboren amb llet, mantega (eventualment també llard), farina, ous, canyella, sucre, diferents herbes aromàtiques (matafaluga, celiandre...), raspadura de llimona i aigua. L’elaboració de la coca garlanda i el monfló passa per remullar prèviament les herbes aromàtiques en anís; a continuació, cal batre els ous, afegir-hi la farina, el sucre, la mantega i el llevat, i pastar la mescla fins a obtenir una pasta consistent. Un cop pastada, es deixa reposar, se separa en diferents unitats, se li dona a mà forma de cercle –o bé rectangular, si és un monfló– i es cou al forn.