Amb una producció originàriament dedicada al consum propi dels monjos del monestir de Montserrat i els seus pelegrins, aquest licor destil·lat d'herbes de 31º va assolir una ràpida popularització gràcies, en part, a les seves propietats digestives.
La recepta d’aquest destil·lat de color daurat inclou, a més d’aigua, sucre i alcohol, dotze herbes que es poden recollir al massís de Montserrat, entre elles la farigola, el ginebró, l’espígol, la canyella, el clavell d’espècia i el coriandre. Les herbes es destil·len en alambrins de coure i s’hi afegeixen l’alcohol i l’aigua i, després de passar per un serpentí, el sucre. Es comercialitza després d’un procés d’envelliment. Se sol prendre després dels àpats per les seves propietats digestives.
Es ven embotellat en ampolles de vidre de diferents mides i de color verd en cellers d'arreu de Catalunya.
Com qualsevol destil•lat, aporta una gran quantitat d’alcohol i sucres, així com petites quantitats dels compostos de les herbes amb les que es fa: farigola, ginebró, espígol, canyella, clavell d’espècia i coriandre És, per tant, una beguda d’alt contingut energètic. El consum moderat d’alcohol ajuda a controlar els nivells de colesterol, ja que augmenta els nivells de colesterol HDL (colesterol bo) i disminueix els de LDL (colesterol dolent) i triglicèrids. A més a més, afavoreix la circulació sanguínia a nivell coronari. El consum màxim recomanat d’aquest tipus de begudes és de 100 ml al dia, que corresponen a un parell de xarrups, i sempre després de menjar, ja que la seva funció és principalment digestiva.