El municipi del Prat del Comte a la comarca de la Terra Alta va recuperar al 2001 l'elaboració d'airguardent i el comercialitza sota el nom de l'esperit de comte.
El més típic, i el que poden comercialitzar, és l’aiguardent blanc. El fet d’estar mesclat amb matafaluga li dona un gust anisat característic. Té una graduació de 40 graus però no es nota fort al paladar. També fan servir altres herbes típiques dels Ports com són la Beata Maria, Gitant i la Marialluïsa. El procés d’elaboració no es gaire complicat. El temps, mantenir el foc i la refrigeració són el més important a l’hora de controlar el procés. Actualment l’aiguardent s’elabora amb vi. Durant el procés d’elaboració primer obtenen l’aiguardent del vi, després fan la maceració amb les herbes, es deixa reposar entre 15 ó 20 dies i després el filtren. El procés dura més de 24 hores.
El municipi de Prat de Comte té una llarga tradició en elaboració de vi, tot i que avui dia ha desaparegut. La brisa que sobrava del vi la utilitzaven per destil·lar-la i obtenir-ne aiguardent. Aquesta era una pràctica molt escampada en la majoria dels pobles de la Terra Alta. L’aiguardent de Prat de Comte s’obtenia mitjançant la destil·leria situada a l’edifici del forn comunal on tothom hi portava la brisa per a fer-se el seu aiguardent. Al 1902, però, es va acabar la producció d’aiguardent a conseqüència d’un accident que va haver-hi a la destil·leria amb l’explosió de la caldera.
L’aiguardent es pot trobar a agrobotigues, bars i restaurants de les Terres de l’Ebre, a Tarragona i Montblanc. Una manera molt típica de consumirlo és fent la barreja, beguda que mescla l’aiguardent amb la mistela. La venta i el consum de l’aiguardent al poble va associada a l’obertura del forn. Aquest té les portes obertes durant la Festa de l’Aiguardent, però també per Sant Antoni i en totes les celebracions que hi ha al municipi. Els que s’apropen a Prat de Comte poden visitar la destil·leria i aprofitar per comprar o fer un tast d’aquesta beguda.