Autora: Carme Melià
És una de les hortalisses estrella de l’estiu, pel gust, el color i les moltes varietats que hi trobem al mercat. Una exaltació del producte de temporada i de proximitat, que ens recarrega de vitamines, fibra i minerals gràcies a les moltes propostes culinàries on hi pot ser present. Amb un alta presència d’aigua en la seva composició, el tomàquet té un valor energètic molt baix, un gust dolcenc i un elevat efecte antioxidant.
Aquesta joia estiuenca la considerem un superaliment, un símbol de la dieta mediterrània, tot i que és originari de l’Amèrica Central. De fet, el seu nom prové del terme asteca xitomatl, que en nàhualt significa ‘fruit amb melic’. A més, els primers tomàquets que van arribar al continent europeu no es menjaven!, tenien una funció decorativa i eren de color groc, per això els italians el van anomenar pomodoro (‘poma d’or’). A casa nostra, també pren diferents noms: tomàquet, tomata, tomàtic, tomàtiga, tomàtec…
El tomàquet, contràriament al que pensa molta gent, és una fruita i no una verdura i, a casa nostra, es conrea a diferents punts del territori. Hi trobem un gran nombre de varietats tradicionals, que són el resultat de les seleccions fetes pels agricultors de cada territori segons l’adaptació a les condicions climàtiques de la zona. Maresme, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Bages, Baix Camp, Baix Ebre, Segrià, Gironés, Alt Empordà i Montsià són les principals comarques productores d’aquesta hortalissa, una de les més consumides. Segons un estudi, el 2012, el consum anual per càpita de les llars va ser de 17,5 quilos de tomàquet. I no només per untar pa torrat!
Sí, en mengem tot l’any, és cert, però els tomàquets de debó, d’aquells que se’n pot dir tomàquets amb gust de tomàquet els trobem de mitjan juny fins als primers dies de la tardor, depenent de la varietat, quan maduren al sol. I el moment de màxima esplendor, sens dubte, és el mes d’agost quan el fruit de la tomaquera arriba carregat de gust, amb la carn sucosa i madura per degustar, senzillament, amb un raig d’oli. Hi ha res millor?
Sembla ser que no només ens agrada mirar-nos el melic, sinó que també ens agrada menjar-nos-el! Per això, el tomàquet, la fruita amb melic dels antics asteques, és una de les hortalisses més consumides a casa nostra. En mengem al llarg de l’any (es conreen en hivernacles), però quan de veritat ens delectem amb el seu sabor dolcenc i la seva textura carnosa és a l’estiu, quan és el temps dels tomàquets de debò, dels que maduren al sol i presenten el gust característic d’un fruit que ens enamora.
Els tomàquets, amb varietats dispars, són l’alegria de la temporada, amb un color seductor i una versatilitat culinària que dona per omplir més d’un receptari, ja sigui menjats en cru o bé passats pels fogons: en amanides diverses com aquesta de bacallà, per fer sucs i sopes (començant pel gaspatxo, of course!, i continuant amb un oliaigua menorquí); en sofregits i salses (des del romesco al quètxup casolà); secs, en escabetx, fregits (com als que fa referència el títol de la pel·ícula Tomàquets verds fregits), escalivats, farcits d’arròs o de verdures, en un tàrtar, en una coca de trempó… i, és clar, per sucar el popular pa amb tomàquet!
I, per què no?, aprofita l’exuberància tomaquera de l’estiu per fer conserves i melmelades per gaudir de l’alegria de l’estiu tot l’any. En aquest enllaç trobaràs adreces on trobar alguns dels millors tomàquets que es fan a Catalunya.
Això sí, abans de comprar-ne, potser et caldrà fer memòria i pensar quina de les moltes varietats de tomàquet és la més idònia per al plat que vols preparar. Perquè, de tomàquets, n’hi ha de tota mena i per a tots els gustos: de penjar o tomacó (imprescindibles del pa amb tomàquet), de rosa (intensos i molt aromàtics), de Montserrat (ideals per farcir-los!), cirerols o cherry (grocs o vermells, són uns caramelets saludables, no ens podem resisitir a menjar-los d’un en un!), verds, cor de bou (primerencs i carnosos), de Cabrianes, de banya, llarg, del Bages, raf, de pera, del Benach, del Vallés Oriental, mandó de Collserola, kumato, pometa del Maresme, zebra verd…
N’hi ha tantes de varietats, que fins i tot es diu que cada pagès en tenia la seva de pròpia. Sigui cert o no, el que està clar és que hi ha diferents iniciatives al llarg del territori que busquen recuperar varietats antigues, que s’han anat deixant de banda per d’altres més productives. És el cas de les Refardes, una cooperativa de Mura, al Bages, que funciona com un banc de llavors i prioritza recuperar varietats arrelades al territori, sense excloure les d’altres indrets. O també d’Esporus, un projecte de l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics per recollir, recuperar i conservar llavors de varietats locals o tradicionals.
Com el pometa del Maresme, el del Vallès Oriental i el mandó de Collserola, el tomàquet del Bages és un dels productes singulars de la Xarxa Productes de la Terra, per les seves característiques úniques que el distingeixen de la resta i per estar arrelat a un territori concret on es produeix. És l’estrella de l’horta de la seva comarca i, fins i tot, té festa pròpia. Una proposta que arriba a la sisena edició i que tindrà lloc ben aviat, del 18 al 23 de juliol a Manresa.
La Festa del Tomàquet del Bages inclou degustacions, tastos, visites a productors, tallers i un acte central que és el Mercat del Tomàquet, que el dissabte dia 23 concentrarà diferents productors al passeig Pere III de Manresa que oferiran el seus productes. Conreat a les valls del Montcau, el tomàquet del Bages és buit per dintre i té un gust lleugerament dolç i refrescant. També conegut com a tomàquet de Montserrat, té diverses subespècies com el tomàquet rosa del Cardener o el rosa de Mura, cadascun d’ells amb una personalitat molt marcada.
I sent territori tomaquer com som, aquesta no podia ser l’única festa dedicada a l’hortalissa vermella. Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental, també celebrarà ben aviat la dotzena Fira del Tomàquet: el 23 i 24 de juliol, al Centre Cívic i Cultural La Fàbrica de 9 a 14 h, amb tallers, visites a l’hort, tasts de varietats antigues i la presentació i degustació del gaspatxo Termal, elaborat amb aigües minero-medicinals de Caldes de Montbui i tomàquet de proximitat. Consulta tots els detalls de la programació en aquest enllaç.
Però si el que vols és predicar amb l’exemple, aleshores la teva cita són les jornades gastronòmiques. Tomàquet al plat, del 8 al 24 de juliol, et dona opció de tastar als restaurants de Santa Eulàlia de Ronçana els plats elaborats amb tomàquets de varietats locals dels productors del municipi i de la comarca. D’altra banda, pots optar per les Jornades gastronòmiques del tomàquet, del 22 al 31 de juliol, amb plats elaborats amb tomàquets dels horts de Caldes de Montbui.
Opcions diverses per festejar amb la gran hortalissa de l’estiu sense por a posar-nos vermells com un tomàquet!